“La família també em pregunta si renovaré”

En la pri­mera part, com que el cos tècnic de la selecció havíem estat molt temps fora de casa, ens ho vam pren­dre rela­ti­va­ment bé. Ara, i sobre­tot els dies de bon temps, ja s’està fent més llarg. Per sort, tant en el meu entorn com en el de la meva dona tots estan més o menys bé.

Física­ment, estan totes bé. En el moment en què la pandèmia va arri­bar a Espa­nya estàvem amb el pro­jecte 20-21, pre­pa­rant el preolímpic. La majo­ria de juga­do­res ja esta­ven per aquí i han pogut pas­sar el con­fi­na­ment a casa perquè mol­tes lli­gues s’han suspès. En aquest sen­tit, l’única que va tenir mala sort va ser l’Alícia Fernández, que s’estava recu­pe­rant d’una lesió i va haver d’anar a Roma­nia per pas­sar la revisió mèdica, i ja es va haver de que­dar allà.

Aquesta pre­gunta també me la voldrà fer la família, i jo mateix. Amb aquesta situ­ació, encara no hem tro­bat el moment per asseure’ns i par­lar-ne. La sen­sació és que la fede­ració està con­tenta del nos­tre tre­ball. És lògic pen­sar que si les dues parts estan con­ten­tes les coses aca­bin bé, però poca cosa més puc dir ara. A mi sem­pre m’ha interes­sat el pro­jecte espor­tiu, i la qüestió és apun­ta­lar-lo.

En aquest aspecte hem tre­ba­llat molt a gust des del pri­mer dia. Ens ente­nem molt bé, tenim una meto­do­lo­gia de tre­ball en què tots ens movem bé i per des­comp­tat si con­ti­nuo com a selec­ci­o­na­dor una de les parts impor­tants del pro­jecte és con­so­li­dar aquest cos tècnic.

Al cos tècnic hi ha molt bon rot­llo, però al final els resul­tats sem­pre són el fruit del tre­ball de les juga­do­res. I el cos tècnic és més extens. El for­men mol­tes per­so­nes, perquè també hi ha els met­ges, la dele­gada, l’ambai­xa­dora, la cap de premsa. Som entre deu i onze per­so­nes, cadas­cuna amb la seva feina. Les juga­do­res van fer un gran tre­ball previ al mun­dial, i ja es va veure que el grup estava molt impli­cat. Eren cons­ci­ents de la res­pon­sa­bi­li­tat, tenint en compte que hi havia les pla­ces olímpi­ques i preolímpi­ques en joc.

Nosal­tres sem­pre pre­pa­rem els grans cam­pi­o­nats per fer un gran paper i ales­ho­res la com­pe­tició et posa al teu lloc. Quan vam començar amb el cos tècnic, el fet de poder anar a uns Jocs era un dels objec­tius mar­cats en el full de ruta de la selecció i allí era la nos­tra última opor­tu­ni­tat d’anar als preolímpics. No sé si l’èxit va arri­bar abans d’hora, però sí que va arri­bar en un moment molt neces­sari. L’equip va estar bé en el moment ade­quat. Lògica­ment ens hau­ria agra­dat tenir més bons resul­tats en euro­peus i mun­di­als ante­ri­ors, però el mun­dial de Kuma­moto, amb els Jocs a l’horitzó, era bàsic.

Des del setem­bre de l’any pas­sat hem tin­gut vint acti­vi­tats, entre el pro­jecte 20-21 i d’altres, i hem tre­ba­llat amb més de 70 juga­do­res, mol­tes d’elles cata­la­nes i, per tant, totes estan a l’entorn de la selecció. Lògica­ment no totes poden arri­bar de cop, perquè per als grans cam­pi­o­nats només en podem triar setze, però hi ha diver­ses juga­do­res cata­la­nes de nivell que són a l’entorn de la selecció, per des­comp­tat.

És molt il·lusi­o­nant ja estar clas­si­fi­cat per a dos grans esde­ve­ni­ments com són l’euro­peu i el mun­dial, i pen­dents del que pugui pas­sar en el preolímpic. Aquest aspecte ens per­met pre­pa­rar les com­pe­ti­ci­ons no amb tran­quil·litat, però sí amb una mica de consciència de tot el que tenim al davant i estar con­tents amb tot el tre­ball que s’està por­tant a terme.

És molt difícil fer aquesta valo­ració a pri­ori. Hi ha juga­do­res que estan en una franja d’edat que pot­ser podrien pen­sar en dei­xar la selecció, però poden aguan­tar per­fec­ta­ment una tem­po­rada més. De totes mane­res, penso que no ens afecta molt perquè hem anat fent un canvi gene­ra­ci­o­nal del grup, tra­ient el lloc específic de la por­te­ria, i la majo­ria de posi­ci­ons estan cober­tes per juga­do­res que encara tenen molt recor­re­gut. El que importa, en tot cas, és clas­si­fi­car l’equip per als Jocs.

Per des­comp­tat. El que ha pas­sat aquest curs ha estat molt dràstic i surt de la nor­ma­li­tat. S’ha de ser con­seqüent i inten­tar ser just amb els clubs que han tre­ba­llat bé durant el curs i que no han pogut tenir el premi final.