La comissió dele­gada de la fede­ració espa­nyola de volei­bol (RFEVB) –13 mem­bres– ha adop­tat avui, més de dos mesos després de la can­cel·lació de les com­pe­ti­ci­ons esta­tals, una polèmica fórmula mixta que diferència la Super­lliga mas­cu­lina i la feme­nina i que por­tarà cua. Men­tre que la com­pe­tició mas­cu­lina –no hi havia cap club català–s’amplia a catorze equips i no baixa cap con­junt, les noies es que­den amb dotze i els dos últims, tots dos cata­lans, bai­xen a la Super­lliga 2, un greuge com­pa­ra­tiu. La pro­posta de no ampliar la cate­go­ria és la que han defen­sat els clubs, tret del Sant Cugat i el CVB Barça, és clar. La pro­posta lide­rada per les fede­ra­ci­ons cata­la­nes i canària que no va ser accep­tada però que es va votar, miti­gava l’efecte del sobre­cost d’ampliar la cate­go­ria a par­tir de sub­ven­ci­ons fede­ra­ti­ves als clubs reduint l’import de la llicència, amb un estalvi de 4.000 per club.

El Sant Cugat, pre­ve­ient el que es veia a venir, es va posar amb bon cri­teri la bena abans que la ferida i el dia15 ja va eme­tre un comu­ni­cat posant el crit al cel, en el qual mani­fes­tava que se sen­tia com l’”únic per­ju­di­cat”. El club no entén perquè hi ha dis­cri­mi­nació de gènere en els des­cen­sos. La seva tesi, a més, és basa també en argu­ments estric­ta­ment espor­tius perquè, matemàtica­ment, encara tenia pos­si­bi­li­tats de sal­var-se. El CVB Barça, per la seva banda, ja havia des­cen­dit matemàtica­ment. La comissió dele­gada no ha deci­dit encara si hi haurà cam­pi­ons de la Super­lliga.