El cercle del Blanc i Verd
Handbol. El Bordils renova Pau Campos i Lluís Ferrer a l’equip de plata i aposta per Gerard Farrarons, que es retira com a jugador, per al filial
L’Handbol Bordils té lligades les banquetes dels sèniors per al curs 2020/21, en la novena temporada al primer equip de Pau Campos (la Bisbal d’Empordà, 1975). El també director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol es mostra content de continuar en el projecte: “L’any passat vam tornar amb Lluís Ferrer amb la idea de com a mínim fer un parell d’anys i acabar d’aquesta manera ens ha deixat amb ganes de competir, en volem més.” “El club continua confiant en nosaltres independentment dels resultats; la nostra relació està per sobre”, afirma el tècnic de l’ascens, que destaca: “Gaudir un any més de plata, el nou format és un altre al·licient i cal agrair la feina fosca que fa en Ferri; sempre suma.”
El camí
“Ha patit molt per les lesions, mai ha fet net i tot i fer molt bons partits no ha tingut continuïtat. El dolor li permetia jugar però no al màxim”, explica Pau Campos de Gerard Farrarons (Bordils, 1993), que deixa l’equip amb qui va debutar en l’estrena a plata, el 2013 a la pista de l’Octavio. “M’ho va plantejar i li vaig dir que em sabia greu que deixés el primer equip i més veient les circumstàncies. Però el seu camí és el de les banquetes, com jo vaig fer en el seu moment”, exposa l’entrenador del Bordils, que hi afegeix: “Veure com un jugador que ha passat per les meves mans en diverses etapes decideix seguir la carrera que jo he escollit m’omple tant o més que quan un altre fa el salt a un equip d’Asobal, plata o França com en el seu moment l’Esteve.” “Formem jugadors i entrenadors”, afirma, cofoi.
La quarantena
“S’ha cuinat aquest temps que hem estat tancats” diu Farra, graduat en CAFE (ciències de l’activitat física i l’esport), fins ara coordinador del juvenil i que té als genolls el seu taló d’Aquil·les: “Va sortir la proposta del segon equip i dir que deixes de jugar, amb els teus amics, és difícil però la salut és la salut.”
“Els juvenils de segon any passen a sèniors i jo continuaré amb ells ara com a entrenador. I la resta són de la meva generació, que han continuat jugant i tenen la meva edat” exposa Farrarons sobre l’equip que tindrà a la lliga catalana, amb Josep Mitjà com a mà dreta.
Llums i ombres
El curs 2017/18 Farrarons va jugar un partit. Lesionat a l’estiu després de superar una fractura d’encreuats, en la reaparició es va fer un nou trencament i fins al febrer del 2019 no va tornar. “Era el segon cop que em trencava l’encreuat del genoll dret”, recorda d’unes ombres en què també hi ha dues fractures de menisc. “La família que som, aquest equip s’aguanta per la bona relació entre tothom: ningú s’enfada ni ho farà si algú falla”, és segons l’esquerrà el secret de les set permanències a plata. Es queda “amb els partits a casa, el Blanc i Verd a rebentar; quan venen equips fets per pujar i hi perden”. “En Pau sempre m’ha agradat molt com entrena: tot té sentit i es fa per alguna cosa. Jugar a plata m’impedia entrenar-me i en tenia moltes ganes. Si el genoll hagués aguantat no hauria plegat, però aquest projecte em fa molta il·lusió”, reflexiona.
