Poder obrir una setmana abans del previst va donar molt d’aire als clubs de natació i també als socis. Va semblar que hi hagués una descompressió tot i que a l’hora de la veritat tampoc hem tingut cap allau. Hi ha gent que encara té por, sobretot els col·lectius de més edat, i tothom s’ha pres el retorn amb calma.

En el nostre cas, no. Són procediments en què ja treballàvem feia moltes setmanes. La implicació de tots els empleats ha estat sensacional. Sense ells no hauríem pogut obrir sense aquest grau de confiança que es genera quan un soci torna i troba les instal·lacions netes, endreçades, polides i amb millores que hem aprofitat per fer. La setmana passada va ser una prova de foc per nosaltres que vam superar amb un èxit rotund.

El 90% de les coses que teníem previstes les hem pogut aplicar, tant les qüestions d’higiene com el circuit de circulació marcat en totes les àrees. Els empleats estaven molt preparats i el soci ve molt conscienciat, i això hi ha ajudat.

Ha estat voltant del 25%. No hi ha hagut cap franja del dia amb aglomeracions i sempre hem estat per sota del 30% que marca el protocol. No puc parlar pels altres clubs, però el comportament de la gent de Sabadell no crec que sigui molt diferent del de la de Terrassa o dels socis dels clubs de Barcelona. La gent s’ho ha pres amb il·lusió però amb consciència.

Hem fet un pla de desescalada i hem anat incorporant els treballadors a mesura que hem anat obrint serveis. Ara, per exemple, estem al 30% de les sales de fitnes, i les activitats dirigides en sales tancades encara no es poden fer, igual que esports com el bàsquet o el vòlei. A finals de mes o al juliol tornarem a estar al 100%.

Tothom ha tingut el seu espai perquè en tenim més que suficient. Els mateixos esportistes son molt conscients que ells necessiten l’aigua per entrenar-se però que també la necessiten tots els socis, que respecten perfectament quan hi ha espais dedicats a l’entrenament. S’han adaptat a primeres hores del matí o últimes hores de la tarda. Les escoles encara no han començat perquè ho estem fent de forma esglaonada.

Ens hem trobat una part que no ho han volgut o no ho han pogut entendre. No deixem fora cap soci fora del club per problemes econòmics derivats de la pandèmia. Hem donat totes les facilitats, però n’hi ha que entenen que si no hi ha servei, doncs no hi ha pagament. Tothom té la seva opinió i la respecto. Més del 85% dels socis han seguit pagant la quota tots els mesos i per nosaltres això significa 25.000 persones. La gent que malauradament s’ha donat de baixa tenen les portes obertes. El repte de la junta és mirar de fer viable el club no només tres mesos, sinó cent anys més.

No tenim un balanç fet encara, però sabem que aquest any en tindrem d’importants en el compte d’explotació. El que ens preocupa més, però, és de cara al 2021, perquè si aquest estiu no recuperem el nombre de socis, quan arribem al setembre les despeses es mantindran, i els ingressos poden baixar en centenars de milers d’euros. En números rodons, si perdem 10% dels socis, perdem un 10% dels ingressos.

A banda de mesures d’estalvi a tot arreu, la més important és que en l’esport de competició de totes les seccions hi haurà una retallada d’uns 250.000 euros. Invertim cada temporada uns dos milions d’euros, sobretot en els esports d’aigua com ara la natació, la natació sincronitzada i el waterpolo. Així ho vaig comunicar al president de la federació espanyola. Les federacions, de fet, també s’hauran d’adaptar a les capacitats reals que tinguem els clubs.