El duel del Madrid Arena va ser la segona final amb dues contendents catalanes de la història, la citada Ari Sánchez i la barcelonina Lucía Sainz. La primera va ser en el torneig de Granada del 2018 i va acabar amb triomf per 6-1 i 6-4de Sainz i Triay –Ari jugava amb Marta Ortega–. La barcelonina i la menorquina van esclatar aquell any amb quatre títols i dues places de finalistes. El 2019, en canvi, van obtenir només un títol i una plaça de finalistes i ara han retrobat el millor nivell. Si ampliem la premissa i busquem finals amb jugadores adscrites a la federació catalana, el nombre es multiplica sensiblement perquè la gran Marta Marrero, establerta a Valldoreix, s’ha jugat força títols contra Sánchez o Sainz.

També s’ha de destacar la voracitat i velocitat dels campions masculins, el gadità Juan Lebrón i el madrileny Ale Galán, que s’estrenen com a parella. Amb un joc espectacular i agressiu, no van deixar ni respirar en la repetició de la final de Marbella els màxims favorits, Navarro-Lima –campions en la prova andalusa–, que malgrat que tenien un 5-3 amb break amunt en el primer set, van claudicar en els dos sets. Un exemple de la rapidesa és que es van endur torns de servei en menys de 45 segons buscant ja en la primera volea el cop guanyador i prescindint sempre de la safata per substituir-la per les esmaixades, condicionant molt els globus dels rivals, que no van trobar l’antídot.