Reivindicació a Madrid
Pàdel. Ari Sánchez i Ale Salazar s’afermen al capdamunt del WPT i se situen també primeres del rànquing de l’any gràcies al seu triomf en la segona final amb dues catalanes de la història
El triomf ferm i sense pal·liatius d’Ari Sánchez i Ale Salazar diumenge al Madrid Arena en la represa del circuit World Padel Tour (WPT) les situa al capdamunt del rànquing race específic del 2020, en què no hi ha defensa de punts, i arrabassen el privilegi a la canària Marta Marrero i a l’extremenya Paula Josemaría, campiones en el primer torneig a Marbella al març contra Sánchez-Salazar però semifinalistes aquest cap de setmana i amb una suma menor de punts. La reusenca i la madrilenya continuen compartint el número 3 del rànquing mundial clàssic, rere Marrero i Marta Ortega –la seva parella el curs passat–, però s’afermen com la millor parella sumant els punts conjunts, ja que Josemaría és cinquena. El gran objectiu des que va arrencar el curs, i tampoc no se n’amaguen, és arrabassar el primer lloc absolut a Marta Marrero. “Sabia el potencial que tenia quan em vaig unir amb Ari i està jugant a un nivell espectacular”, va declarar Salazar dissabte quan van accedir a la final. La màquina està ben greixada: cap set perdut i només 20 jocs cedits en quatre partits.
MVP de la final
Malgrat els mesos d’aturada i de no poder vibrar amb l’escalfor del públic, el torneig va tenir un gran nivell i Sánchez, que va admetre que el primer dia havia arrencat amb nervis, va brillar de manera especial, tant en els quarts com en la semifinal i la final, fet que li va valer ser designada per l’organització com l’MVP del partit decisiu. Molt valenta, va exhibir una major capacitat de definició amb les esmaixades, tot i que aquesta no ha estat fins ara la seva virtut més destacada. El dia 19 farà 23 anys, però ja ha adquirit una gran maduresa en la selecció dels seus cops, combinant la sobrietat i la seva genialitat inherent. Ha anat atresorant experiència i ara mateix acumula 212 partits en el circuit, amb141 victòries i 71 derrotes des que hi va fer la primera aparició el 2013 en plena adolescència.
Del 12 al 19 de juliol, al mateix escenari, es disputarà la tercera prova del curs seguint les mateixes mesures de seguretat –mascaretes, neteja de pista i de vidre al final de cada partit etc.–, que van deixar imatges curioses. De moment, no ha transcendit com es completarà el calendari del 2020.
LA DADA
Granada el 2018 i ara
El duel del Madrid Arena va ser la segona final amb dues contendents catalanes de la història, la citada Ari Sánchez i la barcelonina Lucía Sainz. La primera va ser en el torneig de Granada del 2018 i va acabar amb triomf per 6-1 i 6-4de Sainz i Triay –Ari jugava amb Marta Ortega–. La barcelonina i la menorquina van esclatar aquell any amb quatre títols i dues places de finalistes. El 2019, en canvi, van obtenir només un títol i una plaça de finalistes i ara han retrobat el millor nivell. Si ampliem la premissa i busquem finals amb jugadores adscrites a la federació catalana, el nombre es multiplica sensiblement perquè la gran Marta Marrero, establerta a Valldoreix, s’ha jugat força títols contra Sánchez o Sainz.
Agressivitat al poder
També s’ha de destacar la voracitat i velocitat dels campions masculins, el gadità Juan Lebrón i el madrileny Ale Galán, que s’estrenen com a parella. Amb un joc espectacular i agressiu, no van deixar ni respirar en la repetició de la final de Marbella els màxims favorits, Navarro-Lima –campions en la prova andalusa–, que malgrat que tenien un 5-3 amb break amunt en el primer set, van claudicar en els dos sets. Un exemple de la rapidesa és que es van endur torns de servei en menys de 45 segons buscant ja en la primera volea el cop guanyador i prescindint sempre de la safata per substituir-la per les esmaixades, condicionant molt els globus dels rivals, que no van trobar l’antídot.