Una tem­po­rada il·lusi­o­nant. Començo pel prin­cipi, no com quan vaig venir, que vaig començar al gener. Tant Dani Martínez [el seu segon] com jo criem en aquests juga­dors; tenim els juga­dors que real­ment volem per a aquesta plan­ti­lla i la il·lusió de començar alguna cosa bonica.

Al final, quan vaig venir aquí al gener em vaig tro­bar una plan­ti­lla feta que vaig res­pec­tar. Els juga­dors que han donat un plus al meu tre­ball seguei­xen en l’equip i els qui no ho han fet els he can­viat per d’altres que són de la meva con­fiança i crec que ens dona­ran aquell extra que ens fal­tava l’any pas­sat per començar a viure altres coses que no s’han vis­cut aquí.

El que és clar es que la il·lusió que vaig por­tar el mes de gener és la mateixa amb què començaré d’aquí a quinze dies. Tre­ba­lla­rem tot el que pugem i més. Crec molt en el tre­ball, no soc dels qui espera tenir sort en una cosa o en una altra; crec que tot el que plan­te­gem i tot el que fem és perquè ens donarà bene­fici i així hem de con­ti­nuar. S’ha de començar com es va aca­bar la tem­po­rada ante­rior.

Vaig estar molt satis­fet perquè l’equip va fer un canvi molt gran de gener a març i això és d’agrair, sobre­tot el tre­ball i la pre­dis­po­sició dels juga­dors. Al final, ells són els autèntics herois, els actors prin­ci­pals de la pel·lícula i els entre­na­dor estem per aju­dar-los. Ells són els qui, al final, ho han de donar tot. Estic molt con­tent amb el resul­tat de la tem­po­rada pas­sada.

Inten­ta­rem ser un equip sòlid. Volem ser un equip de caràcter ofen­siu, sabent que defen­sant bé es comença bé l’atac. Crec, i no vull ser repe­ti­tiu, crec molt en el tre­ball i en la per­so­na­li­tat dels juga­dors en el camp i estic segur que no falla­ran.

Els objec­tius que ens mar­quen són els matei­xos que em vaig mar­car quan vaig venir el mes de gener. Com a mínim, jugar la copa i el play-off, i vull el títol de la copa del Rei. Volem aspi­rar als tres títols.

No miro cap enrere. Per mirar enrere sem­pre hi ha temps. Sem­pre soc de mirar cap enda­vant. Crec en aquest equip, en el meu cos tècnic i en la plan­ti­lla al com­plet, i al final remant tots en la mateixa direcció dona­rem molta guerra.

L’equip ha anat tre­ba­llant amb el pre­pa­ra­dor físic, super­vi­sat tant per Dani Martínez com per mi, i la veri­tat és que estic con­tent. La pre­dis­po­sició dels juga­dors ha estat màxima i ara tots estan amb moltíssi­mes ganes de començar el dia 20 i ini­ciar una nova tem­po­rada amb una nova il·lusió.

Quan es va aca­bar el con­fi­na­ment, ens vam reu­nir amb els juga­dors d’un en un i els vam dir el que espe­rem de cada un d’ells. Vam par­lar d’algu­nes erra­des que havíem comès la tem­po­rada pas­sada que no es poden tor­nar a come­tre, i els nois encan­tats, i amb mol­tes ganes i amb molta pre­dis­po­sició a fer un gran any.

Es veu dife­rent. Quan era juga­dor, sabia el que podia donar i el que podia gene­rar en el meu equip. Ara com entre­na­dor, sé el que puc gene­rar, però no estic per aju­dar l’equip, perquè, al final, no jugo. Tinc la màxima con­fiança en ells. He tor­nat a la lliga espa­nyola com a entre­na­dor i con­tent perquè és un orgull estar entre­nant en la millor lliga del món.

La veri­tat és que no em fixo molt en ells. Ara, em dec a l’Indus­trias. Sí que és clar que sem­pre hi ha un sen­ti­ment espe­cial, perquè vaig ser allà durant sis anys, però, ara, la veri­tat és que em pre­o­cupa més el de casa meva que el de fora.

T’ado­nes que qui està en millor forma pot sor­pren­dre en qual­se­vol moment. La final la van jugar el Val­depeñas i l’Inter Movis­tar, i nosal­tres vam vèncer al camp de l’Inter 3-5 i vam gua­nyar el Val­depeñas 8-3 a casa. Al final, l’Inter ha estat el que ha arri­bat millor, el que menys pressió ha tin­gut perquè molts juga­dors mar­xa­ven. Altres equips han donat l’Inter per mort i l’Inter, tenint un entre­na­dor com Tino Pérez, mai se’l pot donar per mort. Ha estat el campió meres­cu­da­ment.

Nosal­tres el que hem de fer és ser un equip regu­lar i no fixar-nos en el rival con­tra què juguem, sinó fixar-nos en nosal­tres matei­xos. Si fem això i enca­rem tots els par­tits de la mateixa manera, sigui l’Ante­quera o l’Inter, amb tots els res­pec­tes, ani­rem bé. El pro­blema és que veiem la samar­reta de l’Inter o la del Barça i la res­pec­tem massa. Lla­vors, l’equip no està bé. Hem de con­ti­nuar amb el nos­tre signe d’iden­ti­tat, de tre­ball, d’esforç i de sacri­fici, i això ens donarà resul­tats.