Ariana Sánchez farà 23 anys diumenge i intentarà bufar les espelmes sobre la pista blava de Madrid Arena, un escenari familiar per a la jove de Reus. Aquí va recollir fa pocs dies el premi a millor jugadora de la final de l’Estrella Damm Open i aquí torna, en un altre torneig sense públic, amb el desig de signar una altra actuació memorable en el Madrid Open –debuten demà–, amb la seva companya Alejandra Salazar. Totes dues arriben esperonades pel seu triomf a la tornada del World Padel Tour, “amb més confiança” i amb la pretensió de “consolidar aquesta bona imatge i aquest bon nivell”, comenta Ariana Sánchez en una entrevista a EFE.

“El torneig era especial, després de tants mesos sense jugar. Hi havia incertesa, però ens va donar molta confiança guanyar de la manera en què ho vam fer. Ara volem consolidar aquest nivell i ser sòlides i regulars des del primer fins a l’últim punt de cada partit”, explica.

El seu joc en l’anterior certamen de el circuit professional del pàdel no va tenir fissures. De fet, van guanyar el torneig sense cedir un sol set. És una cosa que atribueix a la seva maduresa com a parella. “En algun moment hem pogut tenir algun joc de baixada”, puntualitza, “però abans ens passava durant diversos jocs”.

Ari atribueix aquesta millora com a parella -estan, però, a les portes de l’nombre un- a l’ajuda que li està brindant Alejandra Salazar i a la seva pròpia “maduració” com a jugadora. “Jo sempre m’he emmirallat en les més veteranes per millorar. Quan vaig començar, per exemple, em fixava molt en Carolina Navarro, perquè estava un puntet per sobre de les altres. Jo estic donant aquest pas per consolidar-me entre les jugadores que són a dalt. Abans tenia un joc més desordenat i estic treballant dur per aconseguir una regularitat. Sento que m’estic convertint en una jugadora més feta, amb més experiència i que sap prendre millor les decisions”, sostè.

Aquesta recerca de la millora no es queda en simples paraules. Per alguna cosa la van reconèixer com la MVP de la final de l’Estrella Damm Open, encara que no vol quedar-se aquí. “Després d’un bon torneig, no em puc relaxar. Aquest premi em dóna energia extra, però he de seguir treballant per seguir a aquest nivell. Sé que encara em queden coses per millorar”, apunta la reusenca.

Entre “finals de l’any passat i principis d’aquest any” situa el seu gran canvi. “Crec que he entès com va el joc i la importància de l’aspecte psicològic. De fet, és una cosa que estic treballant. El pàdel es basa en la presa de decisions ràpides i són importants aspectes com l’actitud, el saber treure coses positives de les situacions que es donen en pista, el tracte amb la companya o el fer equip”, enumera.

La catalana cita a Alejandra Salazar, Marta Marrero i les bessones Mapi i Majo Sánchez Alayeto com algunes de les jugadores que marquen el llistó de l’exigència per a les més joves. “El nivell de World Padel Tour ha crescut moltíssim per jugadores com elles. D’alguna manera, ens obliguen a les generacions més joves a arribar més preparades”, assegura abans d’elogiar a la seva companya. “Em feia una mica de por no estar a la seva altura. Em feia respecte jugar amb ella, però Ale m’ha donat molta confiança. Hem congeniat genial i estic aprenent molt d’ella”, comenta.

Totes dues comparteixen el repte d’assolir el número u, un objectiu cada vegada més pròxim. “No em sento número u, perquè no ho som, però és l’objectiu i ja estem preparades per ser-ho. No obstant això, no hem de centrar-nos en això, sinó en guanyar partits, consolidar el nostre nivell de joc, entrenar moltíssim. Serà una conseqüència ser número u”, remarca. Ari vol arribar a ser-ho i mantenir-se aquí, tenint present l’exemple de Fernando Belasteguin, el jugador que posseeix el rècord de permanència en el número u. “Ell és una llegenda”, subratlla Ariana Sánchez al referir-se a l’argentí. Ella té també el potencial per ser-ho.