MABEL CARO
JUGADORA DE VOLEIBOL
“Deixo el voleibol de banda”
“Ja he complert els objectius de jugar en l’elit i de disputar un europeu que m’havia marcat i ara m’he de centrar en la meva professió”
“Intentaré entrenar-me amb el CVB Barça i em faré la fitxa per si puc ajudar”
Rodamon
Es va iniciar en el CV l’Ametlla del Vallès (2003-2007), va militar un curs en el CV Esplugues (2007/08) i va debutar en la màxima categoria amb el Vall d’Hebron en el curs 2012/2103, club en el qual va jugar durant sis temporades (2008-14). Tot seguit va fitxar pel CVB Barça (2014/15) i va fer les maletes per viure experiències en el voleibol belga en el Charleroi (2015/2016) i en la lliga francesa amb el Bordeus (2016-2018).
A Catalunya es podria fer un equip campió de la Superlliga per nivell, però després entren en joc els patrocinis
La central internacional de 29 anys Mabel Caro (l’Ametlla del Vallès, 1991) ha decidit retirar-se –o almenys fer un pas al costat– del voleibol professional després d’una intensa trajectòria en el primer nivell. Caro (1m84) ja va plegar al setembre de la selecció espanyola després de 115 partits internacionals. Curiosament, va iniciar la seva trajectòria a Lodz (Polònia) en un premundial i la va acabar també a la ciutat polonesa durant el darrer europeu. Experta en bloqueig, dominant a la xarxa i bona sacadora, ha jugat les dues darreres temporades en el CVB Barça, amb resultats antagònics. Fa dos exercicis l’equip va ser subcampió de la lliga Iberdrola, el millor resultat d’un club català en molts anys. Aquesta temporada, amb una plantilla molt jove, va acabar últim i va descendir. Aparca el voleibol per dedicar-se en plenitud a l’odontologia. I no descarta jugar algun partit i fer-se la fitxa per treure’s el cuquet.
Per què fa un pas al costat?
Ja he complert els objectius que m’havia marcat i m’he de dedicar a la meva professió perquè si no l’entrada en el mercat laboral serà cada vegada més complicada. L’havia deixat una mica de banda pel voleibol i ara faré a l’inrevés.
Quins eren aquests objectius?
Jugar en la màxima categoria i disputar un europeu.
Quina casualitat iniciar el seu periple internacional a Lodz i acabar-lo a la mateixa ciutat.
Sí, molta. I, a més, és a la pista on he jugat amb més public. No sé precisar quanta gent hi havia, però es podria acostar als 10.000 espectadors. Polònia és un país amb molta afició. La primera vegada va ser un premundial i al setembre va ser l’europeu.
Què li van aportar les experiències en clubs de Bèlgica i França?
Van ser molt bones tant en l’àmbit de voleibol com en l’àmbit humà i personal pel fet de viure sola i haver de tirar cap endavant. Vaig tenir l’oportunitat de jugar en lligues en què hi ha més seguiment i d’aprendre bé un idioma, en el meu cas el francès, i la gran oportunitat de conèixer diferents països.
Continuarà entrenant-se?
Tenint en compte que el CVB Barça jugarà en la Superlliga 2, intentaré que m’hi deixin entrenar algun dia i em faré la fitxa per si pogués ajudar. Ho hauria deixat del tot però després jo sé que tindré ganes de jugar… Però potser no arribo a disputar cap partit perquè dependrà de la meva disponibilitat d’horaris de feina.
Es podria fer un equip campió de lliga amb jugadores exclusivament formades a Catalunya i un parell d’estrangeres?
I tant. A Catalunya hi ha molt de nivell en comparació amb Espanya. Si en la lliga Iberdrola no hi hagués estrangeres tindríem un bon nivell però després entren en joc els patrocinadors i els equips poden fitxar jugadores de fora i apujar el nivell.
Què li sembla que hi hagi hagut descensos en la Superlliga femenina i no en la masculina?
El president de la federació ha parlat en reunions de moltes hores per saber què volien els clubs. No ha estat una decisió amb motivació discriminatòria per part de la federació perquè els clubs masculins van votar per ampliar la lliga i que no hi hagués descensos, i en canvi els femenins, tret del Logronyo, hi van votar en contra, tot i que potser la federació hauria d’haver vetllat per una decisió unitària. El que no trobo gens bé és que no donessin el títol femení al Logronyo quan havia estat el millor equip amb diferència durant la fase regular.
Què opina del cas Logronyo, el club femení que ho havia guanyat tot els últims anys i que ha plegat de sobte?
És una llàstima perquè hi havia jugadores que ja havien renunciat a ofertes prèvies i s’han quedat sense equip, com ara la lliure catalana internacional Patricia Llabrés. Ara s’han hagut de buscar la vida quan els equips estaven gairebé tots muntats.
Després de ser subcampiones fa dos cursos, enguany li ha tocat viure la cara més amarga amb el descens i l’últim lloc amb el CVB Barça.
Hem afrontat la temporada amb un equip molt jove i amb falta d’experiència. Moltes jugadores del curs anterior van marxar. Algunes d’elles perquè també va marxar el tècnic Hugo Gotuzzo i d’altres perquè van tenir ofertes de l’estranger després del gran curs que vam fer. El club tampoc tenia recursos perquè les despeses de jugar la copa i el play-off van ser més elevades de les pressupostades. En això, hi hauria d’haver mecanismes federatius d’ajuda.
Vostè també tenia ofertes...
Sí, però tenia clar que em quedaria a Catalunya en primer lloc i en el CVB Barça perquè el meu pare era i és el president de l’entitat.
Bloqueig i servei són les seves gran virtuts…
Jugo de central i el bloqueig és un dels meus forts, més que no pas l’atac, en què sempre hi ha jugadores amb més potencial. El meu servei flotant no és que sigui gaire fort però sí que és molt regular i fiable i això sempre dona confiança per estar ben estructurades en el bloqueig.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.