La irrupció de Morikawa
Golf. El californià, de 23 anys, enlluerna amb una darrera jornada colossal amb quatre ‘birdies’ i un ‘eagle’ virtuós en el 16 que glaça els competidors i s’endú el PGA, el primer gran del 2020
El precoç californià de 23 anys Collin Morikawa va guanyar dilluns a la matinada hora catalana al Harding Park de San Francisco amb 267 cops (-13) el PGA, el primer major del curs. Tot just en el seu debut en la competició, en el seu segon gran i en el 29è torneig professional de la seva carrera, dels quals ja n’ha conquerit tres, el nord-americà va completar una demostració de força i talent que el converteix, a més, en el quart jugador més jove que s’endú el PGA rere mites com el nord-irlandès Rory McIlroy i els nord-americà Tiger Woods i Jack Nicklaus. Precisament Woods va celebrar el Masters del 1997 en la seva 29a aparició en el circuit professional.
Assenyat i alhora atrevit, amb ascendència genealògica japonesa i amb un gran potencial esportiu i també en la promoció del golf, succeeix el nord-americà Brooks Koepka, vencedor el 2018 i el 2019, que va acabar 29è amb -3.
Una volta espectacular de 64 cops (-6) –69-69-65+64 en la progressió de les quatre jornades–amb quatre birdies i un eagle definitiu en el forat 16 el van catapultar al capdamunt gràcies a una gran valentia i un joc enlluernador. El seu drive colossal en el forat 16 passa a la història del golf. Va deixar la bola a tres metres i mig de la bandera i amb el putt va decidir el títol en una jornada amb un bon grapat de jugadors que han arribat al tram final amb possibilitats (-10). L’altre gran cop l’ha signat amb una aproximació que ha embocat en el forat 14 i amb el qual ha presentat definitivament candidatura.
El líder en l’inici de la quarta jornada, el nord-americà Dustin Johnson, va tornar a fallar –una etiqueta que li pesa en els grans–, amb un joc massa conservador. Amb un darrer recorregut de -2, va acabar segon amb -11, empatat amb l’anglès Paul Casey (-11). El fet que els cinc perseguidors posteriors acabadessin amb -10 és una prova de la gran lluita viscuda en una darrera jornada en què només les genialitats de Morikawa van evitat que s’hagués de recórrer a un desempat per decidir el campió.