Esports de risc controlat. Una activitat esportiva i lúdica en creixement

Més de 50 vies ferrades és el que avui en dia podem trobar a Catalunya. L’adrenalina que genera la seva pràctica i el risc controlat que en garanteix el ser una via equipada amb elements de seguretat, és el que ha ajudat en la seva proliferació per diversos racons del país. Si a la pràctica esportiva hi afegim els paratges on trobem vies ferrades, sovint solitaris, espectaculars i en plena natura, és el que explica que s’hagin anat popularitzant.

La primera via ferrada es va traçar l’any 1843 a Àustria i va permetre un accés més segur fins al pic Hoher Dacstein. La iniciativa es va anar estenent per tot el món, amb especial proliferació a Europa i als Alps italians. Durant la primera guerra mundial l’exèrcit italià en va equipar diverses vies per accedir i controlar cims de la seva frontera amb Àustria. Passat el seu ús militar, amb els anys, hi arribaria l’ús esportiu i turístic. A Catalunya la primera via ferrada es va equipar als anys 90 a la muntanya de Montserrat. Actualment aquesta via està tancada per motius de seguretat.

Les vies ferrades ens permeten practicar una modalitat germana de l’escalada de forma segura, ja que, a la pràctica, són vies d’escalada que van equipades amb cables d’acer, cadenes i altres dispositius al llarg de la via. Normalment són vies d’orientació vertical, o en diagonal, sobre cingleres i parets de roca d’altura considerable i que, sovint, es poden complementar amb tirolines, ponts penjants i escales penjades al buit.

Sovint hi ha algun club o centre excursionista que cuida de l’estat de conservació i que en garanteixen un mínim manteniment, però no sempre és així i per tant cal consultar amb els coneixedors de la zona, o portals especialitzats (deandar.com o rocjumper.com) l’estat de conservació de la via ferrada que es vulgui fer.

La FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) és l’organisme que en regula la pràctica i les llicències. Arreu del territori podem trobar guies o clubs per iniciar-nos en la pràctica de les vies ferrades.