Sí, el que passa és que la Covid-19 ens està fotent a tots en l’handbol. I al professional encara més. Estem fent les proves i, amb la normalitat que hi ha, treballant tant com podem.

Ja havia dit que sí al Conca, que signaria. El president em va dir que ho faria després de jugar contra el Rhein-Neckar Löwen i en el viatge em va trucar el meu representant i em va dir que en Manolo, des de l’octubre o novembre, em volia fitxar. Les condicions eren millors que les de Lleó i, amb l’entrenador, hi milloraria molt més que a Conca. No m’ho vaig pensar; si a Lleó hi ha en Manolo me n’hi vaig amb ell. Tot això va passar el cap de setmana que viatjàvem.

Sí, a veure com va. Aquí a Lleó s’està controlant més, hi ha pocs contagis: la població fa el que els diuen. Al Sinfín un noi del segon equip n’ha tingut, al Port Sagunt també... No sé com començarem però no es pot parar tot: crec que jugarem, amb públic o sense. Hem de fer les proves, abans de començar.

La sort que tenim és que hi cap força gent, posant dues files que no i una que sí es pot repartir l’espai. S’hi viu l’handbol, com dius, de veritat. En l’amistós amb el Porto van venir unes 500 persones i animaven molt. La gent també troba a faltar l’handbol.

Vaig estar set mesos aturat, a Agustinos, i era fotut: no sabia què fer. Pensava que no em trucaria ningú, però el Teucro em va donar l’oportunitat i després ja vaig fer el salt a Conca, jugant amb gent de les seleccions d’Argentina i el Brasil, per estar a l’elit. No m’ho esperava, soc molt jove i ara espero fer un bon paper també a Lleó.

Em dona molta confiança, entrenem molt i ja m’ha dit que als entrenaments mani jo. Estic bé i espero guanyar-me els minuts.

Em centro en la feina, no en tinc cap i vaig partit a partit. I has de veure com va l’equip: si perd, alguna cosa dec haver fet malament, soc el central. Als partits sempre em poso molt nerviós, soc així, fins que comença el partit. Després em converteixo en una altra persona.