El Barça va complir els pronòstics en el derbi català contra el Fraikin Granollers i ja té el primer títol del curs al sarró, la supercopa de Catalunya, la vuitena en vuit edicions. Un dels grans al·licients del partit va ser veure en acció els quatre fitxatges del Barça –Blaz Janc, un coet a l’extrem dret; Domen Makuc; Haniel Langaro, amb un tir exterior molt potent, i Luís Frade– i els quatre del Granollers –Oriol Rey, Chema Márquez, Antonio García i Esteban Salinas–. Tot i la intensitat de la defensa blaugrana i la velocitat en les transicions, amb atacs ràpids i despietats sovint finalitzats amb els pivots i extrems o en penetracions còmodes, el Fraikin Granollers va aguantar el tipus treballant molt bé l’atac estàtic, però sense poder disposar de contraatacs en cap moment. El joc coral i el fons d’armari del Barça i l’encert d’Aleix Gómez –cinc gols en el primer temps– van anar desgastant els vallesans. L’equip de Pascual es va avançar, primer, de quatre gols i, després, va situar l’avantatge en sis gols fins al 18-12 de la mitja part. A les files vallesanes va destacar la direcció de Lancina i les tres fuetades de Gassama (3/3).

Un parcial de 4-0 (22-12) va començar a sentenciar el partit, ara amb Cindric remenant les cireres, i Gonzalo Pérez de Vargas segur sota els pals contra un rival més precipitat i amb més errors que no pas en el primer temps. N’Guessan va haver de plegar lesionat –lligament lateral extern del turmell esquerre i un mes de baixa–per una empenta de Gassama: vermella. El retorn de Lancina a la pista va aturar la sagnia (21-13). El Barça, però, va arribar a disposar d’un avantatge màxim de 14. Els d’Antonio Rama, persistents, van escurçar diferències amb el porter Pol Sastre, designat el millor sota els pals, inspirat. L’MVP se’l va endur Petrus (Barça) per la seva tasca defensiva.