El 189è del món no sem­bla un rival temi­ble. Tam­poc ho sem­blava el colombià Ale­jan­dro Falla. El jove japonès Kei Nis­hikori ha estat molts mesos lesi­o­nat (va pas­sar el curs pas­sat per la sala d'ope­ra­ci­ons per recu­pe­rar-se del colze dret) i gai­rebé un curs en blanc el va fer bai­xar en el rànquing. Abans de lesi­o­nar-se, habi­tava entre el 50 i el 70 del món, una dada que deixa enten­dre el perill del seu ten­nis. Així és com estu­dia Nadal els seus rivals. És una vir­tut entre vir­tuts: veure la peri­llo­si­tat de cada adver­sari. S'anti­cipa a la sor­presa, s'adver­teix a si mateix. L'ensurt de Fede­rer en la jor­nada inau­gu­ral és un altre avís, tot i que per a Nadal és una pos­si­bi­li­tat pre­vista. «Res està fet fins que no està fet», diu sem­pre el seu tiet i entre­na­dor, Toni Nadal. Un prin­cipi fami­liar, un axi­oma espor­tiu.

Nis­hikori, tot i el seu espe­rit con­tes­ta­tari, va ser la pri­mera víctima de la men­ta­li­tat de Nadal, la vir­tut que va davant del seu ten­nis, de retorn a la Cate­dral. Un retorn que li va ser­vir per aga­far ritme, per tro­bar les sen­sa­ci­ons amb el ser­vei; un cop que, en herba, accen­tua les distàncies en els ins­tants deter­mi­nants. Ahir no els va neces­si­tar, tot i que va sal­var les dues pilo­tes de break que va afron­tar en el pri­mer set, per apro­fi­tar ell les dues que va tenir i fir­mar un 6-2 ini­cial apa­rent­ment sen­zill. Després, man­te­nint la calma va sege­llar un tri­omf sol­vent que el situa en la segona eli­mi­natòria, en què s'enfron­tarà amb un altre jove per­se­guit per les lesi­ons que l'han dut al 151è lloc del món, des d'on intenta, amb 23 anys, tor­nar a l'elit: l'holandès Haase.

L'altra cara va ser Fer­nando Ver­dasco. El madri­leny, vuitè favo­rit, sem­pre s'havia sen­tit còmode en l'herba. Empa­rat en el ser­vei i els seus cops plans, havia sig­nat vui­tens les dues últi­mes tem­po­ra­des. Aquest cop, l'italià Fog­nini el va treure del seu patró de joc domi­nant i, sem­pre a remolc (només va tenir una pilota de break en tot el par­tit) va mini­mit­zar el poder de Ver­dasco, sorprès d'entrada. Com el valencià Juan Car­los Fer­rero, que va arri­bar als quarts en l'edició pas­sada i que ahir va per­dre una llarga bata­lla con­tra el talentós belga Malisse, més sen­cer física­ment en el capítol final (6-1).