No hi ha dubte que el camí de Paula Badosa ha estat pedregós, més enllà del talent. El títol júnior a Roland Garros el 2015, li va fer més mal que bé, com qui diu. Les maleïdes expectatives creades i l’ansietat per fer-les realitat van estar a punt d’acabar amb la seva carrera. Ara, amb 22 anys, ha arribat als vuitens de Roland Garros, “un somni” que valora perquè sap el que li ha costat. La potència del seu servei –18 aces–, amb velocitats de180 quilòmetres per hora superiors a la mitjana, i dels seus cops, la seva envergadura (1m83) i la seva polivalència l’allunyen de l’estereotip de jugadora només de terra batuda, encara que ha assaborit els seus majors èxits en aquesta superfície, i li obren la porta d’un futur que sembla que ja és aquí. El 2017, Jelena Ostapenko, amb qui havia coincidit en les etapes de formació, va esclatar guanyant de manera sorprenent el títol gran de Roland Garros. Mentre, Badosa, irregular i en crisi, s’havia de resignar a picar pedra i jugar tornejos ITF. Dissabte, la gironina no es va deixar enlluernar pels cops brutals de la letona i la va batre amb esforç, sobrietat i concentració, segellant així el millor resultat de la seva vida. En la pròxima actualització del rànquing serà, en el pitjor dels casos, la 65a de la WTA, fent un salt de 22 posicions. Ha encadenat dues victòries contra dues campiones de Grand Slam, que aviat és dit. La nord-americana Sloane Stephens, guanyadora a Nova York i també finalista a París, va ser la seva anterior víctima. Mai abans no havia guanyat un partit en el quadre del torneig, i en una setmana s’hi ha doctorat. En els tres duels (el primer contra la ucraïnesa Katerina Kozlova), ha sabut serrar les dents i aferrar-se a la pista quan feia mal temps. La combativitat tampoc no havia estat mai la seva millor virtut, tot i que el seu rendiment sempre havia millorat en els grans escenaris i havia empitjorat en les cites menors. En la segona etapa amb el tècnic gironí Xavi Budó, va ressorgir i va accedir al top 100. “Ni personalment ni professionalment tenia ganes de fer res. Vaig perdre la il·lusió de jugar a tennis. Sentia una pressió, una obligació i uns nervis que feien que no volgués entrar a la pista”, va explicar en un vídeo difós a les xarxes socials. L’ansietat ja és història i el seu idil·li amb París n’és testimoni.

Fa dues setmanes, tot just després de ser semifinalista a Istanbul –un presagi–, va optar per un canvi vital: va posar fi a la relació amb Budó i se’n va anar a Madrid amb el jove tècnic de 28 anys Javier Martí, amic seu que ha viscut un martiri de lesions –6 operacions– i que, malgrat que no està oficialment retirat, poc li falta. Un nou gir esportiu en a seva carrera a la recerca d’“aire fresc”.

Avui, l’empordanesa que admira Maria Xaràpova tindrà una nova oportunitat d’accelerar la seva irrupció. Serà contra l’alemanya Laura Siegemund (66a) –una especialista en dobles que va guanyar el títol en el darrer obert dels EUA al costat de la russa Vera Zvonareva–, en un partit tan perillós com assequible, el més important fins ara de la seva carrera (11 h, pista Simonne Mathieu). S’han trobat abans dos cops: 1-1.