Tennis

Roland Garros

Una eclosió a foc lent

Paula Badosa, campiona júnior el 2015, ressorgeix superant una etapa d’ansietat provocada per les expectatives, i avui (11 h) es juga contra l’alemanya Siegemund (66a) l’accés als quarts de final

Els vuitens li asseguren pujar 22 llocs en la WTA fins a la 65a posició

No hi ha dubte que el camí de Paula Badosa ha estat pedregós, més enllà del talent. El títol júnior a Roland Gar­ros el 2015, li va fer més mal que bé, com qui diu. Les maleïdes expec­ta­ti­ves cre­a­des i l’ansi­e­tat per fer-les rea­li­tat van estar a punt d’aca­bar amb la seva car­rera. Ara, amb 22 anys, ha arri­bat als vui­tens de Roland Gar­ros, “un somni” que valora perquè sap el que li ha cos­tat. La potència del seu ser­vei –18 aces–, amb velo­ci­tats de180 quilòmetres per hora supe­ri­ors a la mit­jana, i dels seus cops, la seva enver­ga­dura (1m83) i la seva poli­valència l’allu­nyen de l’este­re­o­tip de juga­dora només de terra batuda, encara que ha assa­bo­rit els seus majors èxits en aquesta superfície, i li obren la porta d’un futur que sem­bla que ja és aquí. El 2017, Jelena Osta­penko, amb qui havia coin­ci­dit en les eta­pes de for­mació, va escla­tar gua­nyant de manera sor­pre­nent el títol gran de Roland Gar­ros. Men­tre, Badosa, irre­gu­lar i en crisi, s’havia de resig­nar a picar pedra i jugar tor­ne­jos ITF. Dis­sabte, la giro­nina no es va dei­xar enllu­er­nar pels cops bru­tals de la letona i la va batre amb esforç, sobri­e­tat i con­cen­tració, sege­llant així el millor resul­tat de la seva vida. En la pròxima actu­a­lit­zació del rànquing serà, en el pit­jor dels casos, la 65a de la WTA, fent un salt de 22 posi­ci­ons. Ha enca­de­nat dues victòries con­tra dues cam­pi­o­nes de Grand Slam, que aviat és dit. La nord-ame­ri­cana Slo­ane Step­hens, gua­nya­dora a Nova York i també fina­lista a París, va ser la seva ante­rior víctima. Mai abans no havia gua­nyat un par­tit en el qua­dre del tor­neig, i en una set­mana s’hi ha doc­to­rat. En els tres duels (el pri­mer con­tra la ucraïnesa Kate­rina Koz­lova), ha sabut ser­rar les dents i afer­rar-se a la pista quan feia mal temps. La com­ba­ti­vi­tat tam­poc no havia estat mai la seva millor vir­tut, tot i que el seu ren­di­ment sem­pre havia millo­rat en els grans esce­na­ris i havia empit­jo­rat en les cites menors. En la segona etapa amb el tècnic gironí Xavi Budó, va res­sor­gir i va acce­dir al top 100. “Ni per­so­nal­ment ni pro­fes­si­o­nal­ment tenia ganes de fer res. Vaig per­dre la il·lusió de jugar a ten­nis. Sen­tia una pressió, una obli­gació i uns ner­vis que feien que no volgués entrar a la pista”, va expli­car en un vídeo difós a les xar­xes soci­als. L’ansi­e­tat ja és història i el seu idil·li amb París n’és tes­ti­moni.

Fa dues set­ma­nes, tot just després de ser semi­fi­na­lista a Istan­bul –un pre­sagi–, va optar per un canvi vital: va posar fi a la relació amb Budó i se’n va anar a Madrid amb el jove tècnic de 28 anys Javier Martí, amic seu que ha vis­cut un mar­tiri de lesi­ons –6 ope­ra­ci­ons– i que, mal­grat que no està ofi­ci­al­ment reti­rat, poc li falta. Un nou gir espor­tiu en a seva car­rera a la recerca d’“aire fresc”.

Avui, l’empor­da­nesa que admira Maria Xaràpova tindrà una nova opor­tu­ni­tat d’acce­le­rar la seva irrupció. Serà con­tra l’ale­ma­nya Laura Sie­ge­mund (66a) –una espe­ci­a­lista en dobles que va gua­nyar el títol en el dar­rer obert dels EUA al cos­tat de la russa Vera Zvo­na­reva–, en un par­tit tan perillós com asse­qui­ble, el més impor­tant fins ara de la seva car­rera (11 h, pista Simonne Mat­hieu). S’han tro­bat abans dos cops: 1-1.

El perfil
Nascuda a Nova York –té doble nacionalitat –i resident a Begur des dels 7 anys, ja havia derrotat tres top 100 als 17 anys, edat amb què va guanyar Roland Garros júnior i va arribar a la tercera eliminatòria del WTA de Miami. En l’etapa de formació, va passar per l’escola Magistertennis de Salt i per l’acadèmia valenciana TenisVal, amb Pancho Alvariño i José Francisco Altur. Se’n va anar de casa el dia que feia 15 anys. El 2014, va tornar a Catalunya, a l’acadèmia Pro-Ab Team amb Xavi Budó i Víctor Carceller. El 2018, va encetar una segona etapa amb Budó.
16
anys
va fer durant el torneig en què va celebrar el seu primer títol ITF, el 2013, en el CT Sant Jordi de Vinaròs. Atresora 7 títols ITF. Va ser subcampiona europea júnior individual i de dobles. El 2019, va accedir al ‘top 100’.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)