Carlos Vagner Guiarte Filho, Ferrão (Chapecó, 1990), el pivot de referència del Barça, va tornar divendres a jugar un partit oficial després d’una llarga lesió al tendó d’Aquil·les. El jugador brasiler va deixar la seva targeta de presentació amb un trio de gols que no va ser suficient, però, per derrotar el Peníscola (3-4) en el partit inaugural de la lliga. Un resultat agredolç que no ha de distorsionar la setmana gran del futbol sala del Barça, focalitzat en la final a quatre de la UEFA Futsal Champions League que es disputa al Palau Blaugrana entre divendres i diumenge. Ferrão, que ja ha renovat fins al 2024, ho té clar: “Vull continuar construint la meva història en el Barça, i aquest és l’únic títol que em falta amb aquesta samarreta.”
Després de tant temps sense jugar cap partit oficial, sembla que no ha perdut l’instint golejador.
Estic content d’haver pogut tornar a jugar un partit oficial després de deu mesos, tot i que no és el resultat que volíem. Per a un pivot és important tornar i marcar gols, però em vaig quedar amb una sensació agredolça pel resultat.
La derrota contra el Peníscola no és la millor manera d’encarar la setmana de la final a quatre.
Independentment de la final a quatre, no és la millor manera de començar la lliga. Nosaltres tenim un objectiu traçat, que és aquesta Champions, i no per haver perdut aquest partit ens ha de canviar ni la mentalitat, ni la intensitat. La setmana és molt il·lusionant, i segur que podem revertir aquesta derrota en un cap de setmana que pot ser molt bonic.
Amb els partits a porta tancada, el factor Palau es dilueix. Sense públic, serà un Palau sense màgia?
És cert que l’escenari canvia una mica. Nosaltres estem acostumats a jugar els grans partits amb el Palau ple, i els Dracs i tots els culers ens empenyen molt. Sempre són el nostre sisè jugador. Sense públic, sí que es perd una mica la màgia del Palau, però tampoc pot ser cap excusa perquè és una pista on estem acostumats a entrenar-nos i a jugar. En aquest sentit, és un punt a favor nostre perquè ens la coneixem, i a més tampoc hem de fer cap viatge.
La falta de ritme de competició pot ser el principal handicap per enfrontar-se al KPRF (Partit Comunista Rus), que sembla que arriba molt més rodat?
Sí que hem competit menys que els equips russos, però tampoc pot servir d’excusa. Ens hauria anat bé jugar més partits, però amb la situació de la pandèmia hem hagut de fer una pretemporada atípica i començar la lliga més tard del que és habitual. Ara no hi pot haver queixes i disposem d’una setmana per millorar els últims detalls, i estar preparats perquè divendres no es noti aquest poc ritme de competició.
Alguns qualifiquen aquesta semifinal com a final anticipada.
No sé si ho és, perquè qualsevol dels quatre equips té possibilitats d’accedir a la final, ja que tenen excel·lents jugadors. En tot cas, tenim clar que el KPRF, que és l’actual campió rus, ens ho posarà molt difícil i serà segurament el partit més dur que tindrem en tota la temporada. Haurem d’oferir el nostre millor nivell si volem arribar a la final.
En el partit contra el KPRF es retrobarà amb dos excompanys, Lin i sobretot el seu vell amic Rómulo. Ja n’han parlat?
Sí, ja fa temps que parlem d’aquest partit. Rómulo, en concret, és un amic que el futbol sala m’ha regalat, però ja té clar que dins la pista no hi haurà amics, no hi haurà germans i cadascú defensarà el seu equip. Després ja parlarem i ens n’anirem a sopar, però de moment estem concentrats cadascú amb el que ha de fer.
Què em destacaria de l’equip del Partit Comunista?
És un rival de màxim nivell. La lliga russa és molt competitiva, amb molt de joc físic, i haurem de saber jugar amb aquest factor perquè l’arbitratge europeu també és molt més permissiu. Ells ja estan acostumats a aquest tipus de joc, i haurem d’estar concentrats perquè serà un partit de molta intensitat. Coneixem els russos i molts jugadors brasilers que estan molt forts físicament, i haurem d’estar molt preparats per a això.
En les dues últimes finals a quatre s’han encallat en les semifinals. Té una espina clavada en la Champions?
És la competició que tenim més ganes de guanyar perquè fa temps que el club no l’aconsegueix. Jo com a jugador, particularment, és l’únic títol que em falta amb aquesta samarreta. No és una qüestió d’haver perdut les dues últimes semifinals, perquè si les haguéssim guanyat tindríem les mateixes ganes de tornar-ho a fer. Fa molt temps que estem mentalitzats per al partit de divendres i no tinc cap dubte que tothom, jugadors i cos tècnic, ho deixarem tot sobre la pista.
Ha renovat fins al 2024 i estarà pràcticament una dècada en l’entitat. Ja és el tercer màxim golejador de la secció. Ja s’ha guanyat un lloc en la història de la secció blaugrana?
Penso que encara continuo construint aquesta història. Ara em quedaré molt més temps aquí vestint de blaugrana, i per a mi és tot un honor. Qualsevol jugador hauria volgut estar tants anys en un club com el Barça. Em considero un privilegiat de poder ser tant temps aquí i tant de bo pugui continuar construint aquesta història, perquè encara em queden molts anys aquí. Intentaré que aquesta història sigui el més llarga possible.