Roger Federer i Rafa Nadal dominen el món amb 20 títols de Grand Slam cadascun, però ja tenen una edat. El suís, ara lesionat, ja ha fet els 39 i no obre les vitrines amb un major des d’Austràlia 2018. El manacorí, exultant després de l’exhibició de diumenge a Roland Garros, en té 34 i el seu estat físic és ara mateix espectacular, tot i que admet que aquest hivern va tenir “problemes” que no van transcendir. Fa quatre anys seguits que suma almenys un Grand Slam per curs i l’acceleració vertiginosa li ha permès atrapar el geni de Basilea. Ha arribat pletòric a la part final de la seva carrera perquè ha treballat de valent i també perquè en els últims anys s’ha sabut i s’ha hagut de dosificar. De fet, encara no ha decidit si jugarà el Masters 1000 de París-Bercy i la copa Masters. Si els guanyés li permetrien aspirar al número 1 que llueix Novak Djokovic, el tercer en discòrdia, amb 17 Grand Slams, i el més jove, amb 33 anys. “Meditarem amb el meu equip i la meva família i en els pròxims dies prendré una decisió.” La seva renúncia a l’obert dels EUA va ser qualificada d’aposta arriscada, però ha demostrat que jugant i, de fet perdent a Roma, ja en feia prou per arribar en el zenit al seu temple i adaptar-se a un entorn meteorològic i unes pilotes diferents que va qüestionar. La derrota contra l’argentí Diego Schwartzman en el torneig italià i el triomf posterior sobre el sud-americà en les semifinals de Roland Garros tenen paral·lelismes. Contra Thiem, el 2017 va claudicar a Itàlia en els quarts de final i el va eliminar en les semifinals de París. O el 2014. Va caure contra Djokovic en la final al Fòrum Itàlic i va derrotar el serbi en el partit pel títol a la Philippe Chatrier. Està clar que Nadal, quan prepara el curs d’argila, posa més ous en el cistell gran i també és evident que analitza les derrotes i n’aprèn. Tal com ell mateix admet, va jugar una de les millors finals, ben guiat amb el seu revés i acabant els punts amb la dreta, amb la paral·lela d’arma imprescindible i un bon termòmetre de les possibilitats de victòria contra Nole, el seu màxim rival en terra, que no es quedarà de braços plegats.

El serbi, de fet, augmenta paradoxalment l’avantatge al capdavant del rànquing perquè l’any passat va ser semifinalista. L’ATP no té en compte com fins ara les 52 últimes setmanes, sinó que ha ampliat el període des del març del 2019 fins al desembre del 2020, amb un màxim de 18 tornejos per jugador, per evitar els efectes de la pandèmia, amb tornejos suspesos en què no es podria fer la defensa de punts. En el cas dels que s’han jugat dos cops, es computa el millor resultat. Nadal ha guanyat tant el del 2019 com el del 2020, però Nole té millor resultat a París enguany. Schwartzman, semifinalista, i el rus Andrei Rublev, quart, ocupen les millors posicions de sempre. També és en el punt més alt en la WTA Paula Badosa (69a), que va arribar als vuitens.