Roger Fede­rer i Rafa Nadal domi­nen el món amb 20 títols de Grand Slam cadas­cun, però ja tenen una edat. El suís, ara lesi­o­nat, ja ha fet els 39 i no obre les vitri­nes amb un major des d’Austràlia 2018. El mana­corí, exul­tant després de l’exhi­bició de diu­menge a Roland Gar­ros, en té 34 i el seu estat físic és ara mateix espec­ta­cu­lar, tot i que admet que aquest hivern va tenir “pro­ble­mes” que no van trans­cen­dir. Fa qua­tre anys seguits que suma almenys un Grand Slam per curs i l’acce­le­ració ver­ti­gi­nosa li ha permès atra­par el geni de Basi­lea. Ha arri­bat pletòric a la part final de la seva car­rera perquè ha tre­ba­llat de valent i també perquè en els últims anys s’ha sabut i s’ha hagut de dosi­fi­car. De fet, encara no ha deci­dit si jugarà el Mas­ters 1000 de París-Bercy i la copa Mas­ters. Si els guanyés li per­me­trien aspi­rar al número 1 que llu­eix Novak Djoko­vic, el ter­cer en discòrdia, amb 17 Grand Slams, i el més jove, amb 33 anys. “Medi­ta­rem amb el meu equip i la meva família i en els pròxims dies prendré una decisió.” La seva renúncia a l’obert dels EUA va ser qua­li­fi­cada d’aposta arris­cada, però ha demos­trat que jugant i, de fet per­dent a Roma, ja en feia prou per arri­bar en el zenit al seu tem­ple i adap­tar-se a un entorn mete­o­rològic i unes pilo­tes dife­rents que va qüesti­o­nar. La der­rota con­tra l’argentí Diego Schwartz­man en el tor­neig italià i el tri­omf poste­rior sobre el sud-ame­ricà en les semi­fi­nals de Roland Gar­ros tenen paral·lelis­mes. Con­tra Thiem, el 2017 va clau­di­car a Itàlia en els quarts de final i el va eli­mi­nar en les semi­fi­nals de París. O el 2014. Va caure con­tra Djoko­vic en la final al Fòrum Itàlic i va der­ro­tar el serbi en el par­tit pel títol a la Phi­lippe Cha­trier. Està clar que Nadal, quan pre­para el curs d’argila, posa més ous en el cis­tell gran i també és evi­dent que ana­litza les der­ro­tes i n’aprèn. Tal com ell mateix admet, va jugar una de les millors finals, ben guiat amb el seu revés i aca­bant els punts amb la dreta, amb la paral·lela d’arma impres­cin­di­ble i un bon termòmetre de les pos­si­bi­li­tats de victòria con­tra Nole, el seu màxim rival en terra, que no es que­darà de braços ple­gats.

El serbi, de fet, aug­menta para­do­xal­ment l’avan­tatge al cap­da­vant del rànquing perquè l’any pas­sat va ser semi­fi­na­lista. L’ATP no té en compte com fins ara les 52 últi­mes set­ma­nes, sinó que ha ampliat el període des del març del 2019 fins al desem­bre del 2020, amb un màxim de 18 tor­ne­jos per juga­dor, per evi­tar els efec­tes de la pandèmia, amb tor­ne­jos sus­pe­sos en què no es podria fer la defensa de punts. En el cas dels que s’han jugat dos cops, es com­puta el millor resul­tat. Nadal ha gua­nyat tant el del 2019 com el del 2020, però Nole té millor resul­tat a París enguany. Schwartz­man, semi­fi­na­lista, i el rus Andrei Rublev, quart, ocu­pen les millors posi­ci­ons de sem­pre. També és en el punt més alt en la WTA Paula Badosa (69a), que va arri­bar als vui­tens.