Marc Soler (Movistar, 1993) arrossega des del 2015, quan va conquerir el Tour de l’Avenir, la perillosa etiqueta d’eterna promesa del ciclisme català, un esport orfe d’ídols des de la retirada de Purito Rodríguez. El de Vilanova ha hagut de suar de valent, amb bons i mals moments i sovint amb crítiques, per assolir finalment una victòria que faci justícia a les expectatives que havia generat. El triomf d’ahir a la Vuelta, a Lekunberri, no és només important pel que significa guanyar en una gran volta, sinó per com va guanyar. Soler va desgastar-se com ningú en la duríssima pujada a Aralar, per ordres del seu equip, i en el descens va estripar les cartes i venint del darrere es va llençar amb força volant cap a la meta.

La situació la va explicar Enric Mas: “No teníem cap pla, pensàvem que venia una moto i resulta que era en Marc.” L’etapa navarresa de la Vuelta no va decebre. El Movistar la va endurir des del principi deixant sense possibilitats els escapats per posar a prova els presumptes favorits a Aralar, un port de gairebé 10 quilòmetres amb rampes superiors al 10%.

Carapaz (Ineos) va intentar atacar, però el ritme marcial de l’equip blau, que corria a casa i coneixia com cap altre la pujada i la baixada, va posar tothom en fila índia. Verona va fer la primera selecció però en els cinc quilòmetres finals Soler, com si fos l’última etapa, va deixar-hi la pell per trencar el Jumbo-Visma de Roglic i l’Ineos del mateix Carapaz. El català, sovint amb el vent en contra, va respondre en primera persona al canvi de ritme de Sepp Kuss i en la rampa final, quan Carapaz, Valverde, Mas, Roglic i companyia van agafar uns metres d’avantatge, va mantenir-se uns segons al darrere i en el primer revolt en què els de davant van fer un petit descans els va atrapar i va volar cap a la meta. La va creuar amb un gest de ràbia i felicitat incontenible. Rere seu Roglic va esgarrapar alguns segons més de bonificació i manté el lideratge, tot i que amb un equip més fràgil. Dumoulin va perdre vuit minuts.

L’última victòria d’un català a la Vuelta la va aconseguir David de la Cruz el 2016 al Naranco, dia en què també es va vestir de líder.