La candidatura Ahora Vóley, que lidera la presidenta de la federació catalana, Maribel Zamora (Viladecans, 1977), i que lluita per enderrocar el president de la federació espanyola dels últims 20 anys, Agustín Martín Santos, manté latent el canvi que proposa però encara haurà de continuar lluitant per garantir-se els suports necessaris en l’assemblea general del 8 de desembre. Sobre el paper i sempre que no hi hagi absències o abstencions, necessitarà convèncer tres o quatre assemblearis més dels 69 en total per cantar victòria després del recompte de vots que es va fer ahir a Madrid. N’atresora 31 de segurs, que podrien ser 32, dels 35 necessaris per assegurar-se la victòria perquè hi ha quatre clubs de l’agrupada –la circumscripció conjunta de les federacions més petites– empatats a 28 vots i dues places pendents. Tres dels quatre que hi aspiren s’han manifestat a favor de Zamora. El vot presencial –63 persones– es va fer dimarts també a Madrid i ahir es va fer el recompte del vot per correu –1.625 de vàlids–, la mare dels ous de tot plegat.

Vint dels 70 integrants de l’assemblea són els presidents de les dinou territorials i el president de l’espanyola. El dret a vot el tindran 69 integrants perquè ara no hi ha president.  Els 50 membres restants són els elegits: 26 clubs –set de Superlliga–, 13 jugadors –cinc dels quals han de ser d’alt nivell i un de vòlei platja–, vuit entrenadors i tres àrbitres. Zamora partia amb dotze vots de les territorials involucrades en el projecte, iniciat amb onze federacions, i a les quals es va unir en els últims dies la d’Astúries. Ahora Vóley també ha reeixit amb els clubs però ha perdut en el capítol de jugadors i ara haurà de posar fil a l’agulla per convèncer els independents.

El triomf entre els clubs és un punt favorable que Zamora subratlla especialment perquè permetrà el control de la comissió delegada, amb vuit dels tretze membres. “Això ens dona solvència per al que queda de campanya per treballar amb la resta de membres de l’assemblea que encara no s’han visualitzat amb nosaltres”, explica. Es tradueix en el fet que si Martín Santos guanyés les eleccions tindria el principal òrgan de govern en minoria.