Una de les grans qüestions que es posen sobre la taula durant les restriccions en l’activitat esportiva provocades per la pandèmia és com poden afectar sobretot als més joves. Un dels pocs estudis sobre la matèria que ha tingut ressò en la comunitat científica i esportiva l’ha publicat el Grup d’Estudis en Psicologia de l’Esport, adscrit a l’Institut de Recerca de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb algunes conclusions preocupants, ja que l’aturada en l’activitat esportiva és una de les decisions més polèmiques que ha executat el govern a través del Procicat. Un dels seus autors, el psicòleg i investigador Joan Pons, adverteix dels perills que comporta aquesta situació: “Tot i que el nostre estudi es concentra en el confinament durant la primera onada, una de les conclusions o punts fonamentals que afloren i que està molt contrastat és que deixar de fer esport té un impacte directe negatiu sobre la salut mental.”

L’estudi, publicat en anglès a Frontiers in Psychology, va agafar una mostra de mig miler d’esportistes de clubs catalans i d’altres indrets de l’Estat d’entre 13 i 18 anys. “Un 45 per cent del grup dels esportistes que portava entre 50 i 100 dies confinats mostrava nivells més alts, ja fossin amb un impacte directe o més moderat, de malestar pel que fa a la salut mental, o sigui símptomes d’angoixa, depressió, baixa autoestima, etcètera.” L’estudi, descriptiu, és vist com una foto fixa d’un moment determinat, però Pons no dubta en algunes conclusions que, de fet, ja es podien entreveure o s’havien publicat o són ben conegudes en la psicologia esportiva: “Està molt contrastada l’autoprotecció que genera l’activitat física en la salut mental dels esportistes i, per tant, quan s’abandona la pràctica esportiva solen aparèixer problemes com la depressió i l’angoixa.” Pons també posa en relleu que els més afectats pel primer confinament tenen unes característiques determinades: dones, persones de nivell socioeconòmic més baix o adolescents amb una gran exigència acadèmica, com ara els que preparen la selectivitat. “En el repte de mantenir els adolescents actius en una situació com l’actual, un agent clau són els clubs esportius on aquests nois i noies practicaven esport. Hem vist en certa mesura que els clubs que fan un acompanyament més proper afavoreixen que els joves es mantinguin actius.”

Respecte a les acusacions generalitzades al govern que no té en compte estudis com el que ha realitzat el seu grup de recerca, Pons reconeix les dificultats per fer arribar opinions científiques als polítics: “El nostre despatx queda molt lluny de les persones que prenen les decisions. Amb tot, la sensació que es podria fer més per l’esport hi és, però també és difícil posar-se en la pell de les persones que han de decidir enmig de la pandèmia, perquè potser hi ha elements que nosaltres no coneixem i segur que són rellevants.”

L’alt rendiment

El grup de recerca estudia ara un altre dels efectes de la pandèmia, en aquest cas sobre els esportistes d’alt rendiment. “Volem veure com viuen i com es preparen tenint en compte l’ajornament d’uns jocs olímpics, perquè per ells és un procés difícil. Ara estem recollint les dades.” Joan Pons admet que la salut mental ha estat fins fa poc un tabú en molts àmbits però que les coses, a poc a poc, estan canviant: “Hi ha un moviment científic en el nostre àmbit al qual l’OMS s’hi ha sumat per prendre consciència del paper que té en la societat.”