El duel per l’hegemonia entre Dinamarca, campiona olímpica i mundial, i Espanya, doble campiona europea, es va resoldre a favor del combinat escandinau. La seva posada en escena, alternant atacs amb sis i set jugadors, va marcar bona part del desenvolupament del partit i va obligar que el conjunt de Jordi Ribera anés sempre a remolc. L’equip vermell va millorar el rendiment en la segona meitat i fins i tot va tenir una pilota per forçar la pròrroga, però el tir franc de Marchán es va estavellar al travesser, i també les esperances hispanes. Dinamarca defensarà demà el títol contra Suècia (17.30 h) i Espanya, amb els sis jugadors catalans, lluitarà pel bronze contra França (14.30 h).

La selecció danesa va desplegar tot el seu catàleg ofensiu només de començar (8-13). El conjunt espanyol, amb excessives errades i pèrdues de pilota, no s’acabava de trobar còmode, però va saber tenir paciència. L’entrada en escena de Maqueda i Dani Duixebàev (amb set gols va ser un dels destacats) va donar un nou impuls a l’equip de Ribera, que va poder retallar les diferències abans del descans (16-18).

Després de la represa es va repetir el guió. La tercera exclusió de Mollgaard (39’) va donar oxigen al doble campió europeu. Aleix Gómez i Adrià Figueras, a porteria buida, i Àlex Duixebàev, en un contraatac, van reduir l’avantatge a la mínima expressió (25-26). El duel es vivia a totes bandes. Figueras (6 gols) feia mal des del pivot, però Saustrup (7) responia amb la mateixa moneda en l’àrea rival. Quan Ribera ordenava una defensa 5-1, Jacobsen replicava amb un atac de set jugadors. Niklas Landin i Gonzalo Pérez de Vargas, desapareguts sota pals a la primera meitat, apareixien en els moments més calents del partit. A l’equip espanyol, però, li va faltar un punt de fortuna per equilibrar el resultat, i el conjunt danès va tenir un Mikkel Hansen (12 gols) incommensurable per segellar l’accés a la final i lluitar pel seu segon títol mundial consecutiu.