Montse Mas, tot terreny
Atletisme. Amb la victòria al Sant Jordi, la sabadellenca ja suma dotze títols catalans ‘indoor’ i s’enfila als 25 entre pista a l’aire lliure, cros i ruta
Un canvi de ritme al toc de campana va propulsar Montse Mas (Sabadell, 1979) cap al títol català de 3.000 m en pista coberta, diumenge al flamant Palau Sant Jordi. “La tàctica estava totalment premeditada. Es tractava de controlar la principal rival, la Douae Ouboukir, i com que ella no va atacar, ho vam confiar tot a la meva velocitat en la volta final”, explica la veterana atleta sabadellenca, que a l’abril farà 42 anys. Mas encara manté un punt de velocitat de la seva etapa gloriosa en els 800 m, quan va arribar a córrer en 2:02.89 (2006) i va ser internacional en l’europeu indoor de Birmingham, el 2007.
Amb la victòria de diumenge, l’atleta del Barça ja acumula dotze títols catalans en pista coberta, repartits en tres proves (un en 800 m, cinc en 1.500 m i sis en 3.000 m) i en tres escenaris diferents: el Palau Firal del Vi de Vilafranca del Penedès, Sabadell i el Sant Jordi. És l’única atleta que pot dir que ha guanyat als tres pavellons. El palmarès català de Mas s’enfila als 25 títols si s’hi sumen les victòries en proves dels campionats de pista a l’aire lliure, en cros i en ruta.
La segona etapa
La dilatada trajectòria de Montse Mas esdevé memorable si es té en compte que va estar fins a sis temporades allunyada de l’òrbita atlètica per ser mare de dos nens (2009 i 2012) i una nena (2010) molt seguits. “Vaig plegar el 2008 i vaig dir que mai més tornaria a córrer perquè ja ho havia donat tot. Em dedicava a la família i a la feina, i quan vaig tornar en principi era només per posar el cos en forma. Soc bombera i sempre hem de fer exercici físic. No tenia intenció de tornar a córrer molt, però un cop ens hi vam posar vam dir de fer el salt cap al fons, cap als 1.500 m, perquè en 800 m era segur que ja no milloraria marques. Sempre és més motivador si veus que pots rebaixar marques personals i, a més, en les proves de fons no necessites tant temps per fer bons entrenaments”, explica Mas, que a partir del 2014 va iniciar la seva segona etapa atlètica per la porta gran, competint a casa, al pavelló cobert de Sabadell, i classificant-se per a la final de 1.500 m del campionat d’Espanya indoor.
La seva capacitat competitiva la va portar fins i tot a tornar-se a guanyar la plaça per a un campionat iberoamericà, el 2016 a Rio de Janeiro, i a guanyar tres medalles més en campionats d’Espanya. De la seva primera etapa en tenia quatre de 800 m.
En tot cas, Mas ja albira el final a prop: “Cada any dic que serà l’últim, però ara crec que anirà de debò perquè cada cop em costa més de recuperar-me. Les ganes hi són, i més si et veus al davant, però les planificacions, amb les vacances pel mig, també es fan molt dures.” De moment, Mas, amb el seu entrenador, Josep Carballude, té programat competir en el campionat de Catalunya de cros i amb vista al de l’aire lliure preparar uns bons 1.500 m.