Mechaal enceta una segona etapa amb Antonio Serrano
Atletisme. El palamosí va deixar de seguir les directrius de Carles Castillejo abans del mundial de mitja marató
Adel Mechaal ha tornat a fer un gir en la seva trajectòria atlètica, si més no pel que fa a la vessant tècnica. Des de finals d’any es torna a entrenar a les ordres d’Antonio Serrano, el tècnic de La Solana (Ciudad Real), que ja va guiar les seves passes després dels Jocs Olímpics de Rio del 2016 fins al 2019. El novembre d’aquell mateix any, just després de la Jean Bouin, el fondista palamosí va anunciar la seva intenció de tornar a entrenar-se a Catalunya –amb Serrano s’entrenava a Madrid– sota les directrius de Carles Castillejo i amb el CAR de Sant Cugat com a camp base per estar més a prop de la família.
L’etapa amb l’entrenador rubinenc ha acabat sent fugaç perquè, amb la pandèmia pel mig, Mechaal es va tornar a instal·lar a Istanbul, on viu amb la seva dona turca, la també atleta Emine Hatun, i on en ple confinament tenia moltes més facilitats per entrenar-se que a Catalunya. En aquestes circumstàncies, el fondista del New Balance va tornar a fer un replantejament i va decidir tornar sota la tutela del tècnic que el va conduir, entre altres fites, al títol europeu indoor de 3.000 m a Belgrad el 2017 i al quart lloc dels 1.500 m en el mundial a l’aire lliure de Londres el 2017.
Antonio Serrano explica com va ser el retrobament. “A l’octubre, al voltant del mundial de mitja marató, es va posar en contacte amb mi per donar-me el condol per la mort de la meva mare. I em va explicar la seva situació. Tenia molts dubtes. Em va explicar que pràcticament ja no s’entrenava amb Castillejo, el problema de la distància, i em va dir si podia tornar a fer-ho amb mi. Vam parlar llargament, ens vam posar d’acord i vam començar a treballar plegats”, resumeix. A més de l’assessorament tècnic, Serrano no amaga que amb Mechaal també assumeix la funció de suport “anímic”. “Tot i que té bones instal·lacions, a vegades es fa dur entrenar-se gairebé sol a Istanbul, però ara el torno a veure animat i amb fam de competicions. Quan un atleta està content és quan rendeix bé”, sentencia.
El primer gran repte
El primer gran repte de la segona etapa de l’aliança entre Mechaal i Serrano serà guanyar-se la plaça per a l’europeu de Torun (Polònia), del 5 al 7 de març. La marca mínima en 3.000 m ja l’ha fet dues vegades (7:49.32 a Istanbul i 7:48.26 a Liévin), però l’overbooking en el rànquing espanyol (hi ha setze atletes amb menys de 7:55.00) farà que ho hagi de ratificar amb un lloc entre els millors en el campionat estatal, el 20 i 21 de febrer a Madrid, on a més haurà de córrer semifinals i final. “S’està entrenant força bé, però aquest any la pista coberta és molt curta i després de les dues curses que ha fet ja no competirà fins a Madrid. No correrà en el míting de Boston [13 de febrer] perquè és un viatge molt llarg i preferim que es continuï entrenant i afinant l’estat de forma. Ja té una edat [30 anys] i no podem renunciar a campionats com l’europeu”, hi afegeix Serrano. Amb vista a la campanya a l’aire lliure, el tècnic de La Solana té previst apostar pels 1.500 m, tot i que no descarta que pugui aconseguir un gran registre en els 5.000 m. “Hem de traçar una direcció concreta i si després s’ha de fer algun revolt ja l’abordarem sobre la marxa”, conclou. En tot cas, Mechaal continuarà entrenant-se a Istanbul, tot i que ho combinarà amb algunes estades d’altura.
