El Barça podrà defensar la corona europea del futbol sala en la final a vuit de Minsk (Ucraïna) després de superar al Palau el campió francès, l’ACCS de Richardinho, gràcies a dues accions de gran talent dels pivots blaugrana Ferrão, al límit del descans, i Ximbinha, a quatre minuts del final. Els visitants, dirigits per un vell conegut, Jesús Velasco, van vendre cara la pell no només en avançar-se sinó per les aturades del serbi Aksentijevic i per la pressió en els dos minuts finals amb el porter jugador.

La posada en escena del Barça va ser l’adequada, amb ocasions molt clares per a Esquerdinha i Daniel, però els francesos no es van deixar intimidar. Velasco, a més, va començar a fer rotacions sense parar per tenir tots els seus jugadors clau endollats a la pista i va aconseguir frenar el joc ofensiu del Barça. Només Dyego, per l’esquerra, va ser prou incisiu per posar a prova la xarxa defensiva dels de París, que després d’uns minuts de patiment van començar a acostar-se a la porteria de Dídac en accions d’Ortiz i Nelson. Una falta per la banda, va ser executada magistralment pel primer i rematada d’esperó pel brasiler Edu davant Dídac, que només va poder fer cara de sorpresa. Quedava molt, però els de París, crescuts, van tenir un parell d’ocasions clares, la segona un xut de Nelson al pal, que van obligar Plaza a demanar un temps mort.

Els blaugrana van patir i de valent per imposar el seu joc davant la defensa alta i sempre ordenada de Ricardinho i companyia i quan aconseguien trobar una petita escletxa apareixia Aksentijevic sota els pals per salvar l’equip. En els instants finals amb el Barça ja abocat Dyego va servir a Ferrão i aquest es va regirar per clavar amb l’esquerra la pilota a l’escaire. Un golàs marca de la casa.

El descans va anar bé als visitants, que van sortir del vestidor sense cap complex i un altre cop Nelson, que venia amb la fama de ser l’Mbappé del futbol sala francès, va tenir el gol a les seves botes. Abans Dídac ja havia intervingut per desviar un xut de Carlos Ortiz que anava a l’escaire. El Barça, doncs, va haver de reconnectar-se al partit per mirar d’imposar el seu físic, talent i experiència davant d’uns jugadors la majoria dels quals debutaven en un duel d’aquesta envergadura.

Va ser una operació de desgast lenta ja que els visitants no van tenir manies en gastar les quatre faltes però finalment efectiva. Després d’un reguitzell de bones intervencions sota els pals de l’heroi visitant Daniel i Marcenio van enganxar la defensa de Velasco descol·locada i el segon va enviar una passada magistral a Ximbinha, que apareixent per sorpresa la va enviar sense deixar-la botar cap a la xarxa.

Patiment final

Amb poc més de quatre minuts lògicament Velasco va col·locar el porter jugador a la pista i va aconseguir arraconar el Barça dins la seva àrea. Ricardinho i Ortiz movien la pilota ràpid i finalment van trobar una escletxa perquè l’internacional marroquí Bakkali, després d’un rebot, rematés amb Dídac batut. Marcenio va apagar l’incendi i el triomf no es va escapar.