XÈNIA BENACH
CAMPIONA D’ESPANYA I RECORDISTA CATALANA DE 60 M TANQUES
“L’entrenador tenia clar que el futur era a les tanques”
L’atleta vilafranquina, subcampiona estatal de pentatló sub-23 el 2020, fa amb èxit la transició a les tanques i es converteix en una de les sensacions de l’hivern amb el rècord català, el títol estatal absolut i la classificació per a l’europeu
Aquest any, amb el repte d’anar a l’europeu de Torun i de ser internacional, ens vam focalitzar en les tanques
Ara soc més especialista de tanques, però tampoc he deixat del tot les combinades. M’agradaria fer-ne alguna més perquè l’ambient és molt maco
Xènia Benach (Vilafranca del Penedès, 2000) havia traçat fins al curs passat una brillant trajectòria en les proves combinades en les categories de promoció. Era la campiona catalana i subcampiona espanyola sub-23 de pentatló el 2020, i el 2018 fins i tot havia estat internacional sub-20 en un encontre a Aubanha (França). El seu entrenador de sempre, David Ruiz, però, tenia clar que el seu futur era a les tanques. Aquest curs s’han decidit a fer el pas i l’aposta ha sortit rodona: tres rècords de Catalunya (8.23, 8.22 i 8.10), títol estatal sub-23 i absolut, aquest cap de setmana a Madrid, i bitllet per a l’europeu de Torun (Polònia).
Sorpresa per la seva actuació al poliesportiu Gallur de Madrid, o ja s’ho esperava?
M’estava entrenant per baixar de 8.15, però una cosa és entrenar-ho i l’altra és fer-ho. La marca està molt bé, però és el fruit dels entrenaments.
No es pot obviar que amb vista al títol la va afavorir el fet que desqualifiquessin Teresa Errandonea en la semifinal per una sortida nul·la.
Sí, em va saber greu. Si hagués corregut en la final m’hauria guanyat, òbviament.
Això mai se sap.
Tenia millor marca que jo i sempre és una oportunitat competir al costat d’una atleta que corre més que tu, perquè t’hi enganxes i acostumes a córrer també més.
Arran d’aquella desqualificació, hi ha hagut força debat sobre si s’ha de modificar el límit de 0,100 de temps de reacció. Què en pensa?
Hi estic d’acord perquè hi ha velocistes que són molt ràpides en el temps de reacció i aquesta normativa està feta de fa molts anys. S’hauria d’actualitzar i fer ús dels vídeos, i dels nous avenços digitals.
Com a campiona d’Espanya, no competirà demà en el míting de Madrid al costat d’Errandonea, Jerez, Vicente i companyia?
No, perquè tinc exàmens. Estic fent el segon i últim curs d’imatge per al diagnòstic i medicina nuclear, i pràcticament cada setmana tinc exàmens. Hauria hagut de marxar avui i tornar dijous. Massa coses, i així em podré preparar millor per a l’europeu, que ja és la setmana següent.
Amb els 8.10 es col·loca entre les vint primeres del rànquing europeu. Quines expectatives té amb vista a Torun?
Serà el meu debut en un gran campionat i si pogués passar a les semifinals ja seria prou.
I amb vista a la campanya a l’aire lliure, quins reptes es planteja?
Hi ha molts campionats importants, sobretot l’europeu sub-23 a Bergen, i els Mediterranis, també sub-23 a la Nucia.
I els Jocs de Tòquio?
Per ara, són molt difícils. Hauria de sortir tot molt bé per poder anar-hi.
Ja es considera exheptatleta o encara no?
Ara soc més especialista de tanques, però tampoc ho he deixat del tot. M’agradaria fer alguna combinada més perquè l’ambient és molt maco.
Quan i per què va decidir aparcar les combinades per centrar-se en les tanques?
L’any passat ja vaig fer rècord de Catalunya amb 8.32 i el meu entrenador sempre em deia que el meu futur eren les tanques. Però vaig continuar una temporada més perquè també m’anava bé la llargada. Aquest any, amb el repte d’anar a l’europeu i de ser internacional, ens vam focalitzar en les tanques. I ha estat clau en la millora perquè el temps que dedicava a altres disciplines ara s’ha concentrat tot en les tanques. De fet, el meu entrenador ja m’ho deia des de petita: “Encara que no t’agradi, el futur són les tanques.” No és que no m’agradés, però al principi em feien respecte i un any vaig tenir una mica de crisi a l’hora de superar la primera tanca.
Les atletes que venen de les combinades estan fetes d’una pasta especial?
El fet d’haver fet combinades potser et dona com un punt de resistència. No sé com explicar-ho, el fet d’haver de complementar diverses modalitats et dona la capacitat de concentrar-te en cada prova i en cada moment. En la combinada, si una prova et surt malament has de fer foc nou i centrar-te en la següent. Això sí que m’ho han ensenyat.
Té algun referent atlètic?
El meu entrenador sempre em posa com a exemple l’australiana Sally Pearson, campiona olímpica de 100 m tanques a Londres 2012, entre molts altres títols.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.