David Mach (Sant Julià de Ramis, 1998) és el porter del Bordils, que demà comença la segona fase –penúltim, 4 punts– rebent el Màlaga –un dels líders, amb 12–. “He parlat algun cop amb ell, els caps de setmana de partit m’envia algun missatge i hi he parlat. El veig molt content, s’ho mereix i debutar a la Champions amb el primer equip és una cosa que qualsevol vol viure i a més amb el Barça. Me n’alegro molt per ell”, diu sobre Jordi González, ara al Barça B i amb qui compartia porteria al Blanc i Verd fins a l’estiu.
Com afronten la segona fase?
Queda molt, són deu partits i la situació no és la millor però estem vius. El dia del partit del Teucro allà, que no ens va anar bé, al sopar mateix de després en Pau va parlar amb nosaltres en grup. Sí que s’ha perdut i la cosa està complicada, però estem jugant a plata, som el Bordils i l’handbol s’ha de gaudir. Queden deu partits i ens estem entrenant bé. Hem fet dinàmiques d’equip i coses lleugeres per treure’ns la pressió.
Aquest primer partit és clau.
Cada partit ho és: la plata sempre ha tingut els partits importants a casa i a fora s’ha de lluitar en tots, però el Màlaga, per exemple, a casa seva és molt fort i mirar de guanyar-lo a casa nostra és molt important. A més, és el primer partit i necessitem aconseguir tots els punts que puguem i anímicament per a l’equip ho és molt, d’important.
Anar sempre últims, sense guanyar, els va afectar molt?
Sempre hi ha neguit pel fet de no guanyar. Per exemple, contra l’Adrianenc a casa seva no n’havíem guanyat cap i n’hi va haver molts que vam empatar a casa; a Alacant, en què anàvem davant i també vam empatar... Hi ha angoixa per no guanyar i més pressió, però ara mateix a l’equip estarem més pendents de competir i passar-ho bé. Els nervis hi seran sempre i al final s’han de transformar en energia de cara al partit.
Torna el públic a la grada. També farà que sigui un escenari diferent. Els afectarà segur...
Ho hem notat molt, per exemple, quan anàvem a altres pavellons en què potser eren el 50%: un públic entregat es nota sempre, els pavellons d’handbol no són tan grans i el soroll es nota molt. Amb el Novás o a Alacant hi havia públic i sempre dona aquesta empenta que a vegades falta, i a Bordils es nota molt: cada any amb el pavelló ple en cada partit a casa, en partits importants... Pressionen en tots els sentits, a l’equip local, el visitant i fins i tot els àrbitres. És un afegit que es troba molt a faltar i el 30% es notarà igualment, segur.
En aquesta primera fase van tenir un positiu a l’equip la setmana del derbi a casa i els han ajornat partits per positius en els rivals. Com ho han viscut?
La situació general ja fa que sigui un any complicat. A la pretemporada no sabíem si s’arribaria a jugar i tampoc pots estar pensant si hi haurà lliga perquè al final n’hi ha hagut i crec que s’acabarà, però sí que aquest no saber què passarà marca el dia a dia. Ara cada setmana estem fent proves d’antígens i sí que vam tenir el cas que va fer ajornar el partit del Sarrià, però ja no n’hem tingut cap més de moment i hi ha certa estabilitat. El neguit que hi havia al principi s’ha perdut una mica.