Un mur a Amsterdam
Hoquei sobre herba. L’Atlètic encaixa dos gols en els primers minuts contra el Bloemendaal i es queda sense marge per donar la sorpresa en la final de l’Eurolliga
Atlètic 2 Bloemendaal 5
ATLÈTIC TERRASSA:Calzada, Enrique, J. Malgosa, Bonastre, Boltó, Albert Beltran, Escudé, Marc Sallés, Torras, Cunill i Joan Tarrés –onze inicial–, N. Escudé, Cortés, Vizcaíno, Joan Malgosa, Dalmases, Ibáñez i Monzó.HC BLOEMENDAAL:Visser, Van Doren, Swaen, T. Brinkman, Van der Drift, Croon, Schuurman, J. Brinkman, Jolie, Hiebendaal, Fuchs –onze inicial–, Dullemeijer, Figge, Van Grimbergen, Van Dijk, Van den Veen, Hemmes, Schrijvers i Van Zenden.GOLS:0-1 (3’) Van der Drift. 0-2 (5’) Thierry Brinkman. 1-2 (10’) Pau Cunill, de penal. 1-3 (17’) Florian Fuchs. 1-4 Thierry Brinkman. 1-5 Swaen, de penal ‘stroke’. 2-5 Bonastre.ÀRBITRES:Van Bunge (Holanda) i Goentgen (Alemanya).L’Atlètic Terrassa va cedir en la final de l’Eurolliga contra el poderós Bloemendaal, que va aixecar la seva sisena corona europea, la quarta en l’actual format, al Wagener Stadium d’Amsterdam. El campió holandès, representant d’una ciutat amb poc més de vint mil habitants, va fer valer la seva eficàcia en atac i es va defensar amb ordre davant dels vallesans, que van jugar bons minuts i van tenir ocasions clares per igualar el partit sobretot en el segon quart, el més obert de tots. Els gols de l’Atlètic els van fer Pau Cunill, de penal, en el primer quart i Jordi Bonastre en el darrer, quan la final ja estava resolta.
La sortida del Bloemendaal al terreny de joc va ser letal, a l’altura del que temia el cos tècnic de l’Atlètic, ja que és un equip format per grans figures de l’hoquei europeu. Així, la primera centrada per la banda la va pescar l’internacional Van der Drift dins de l’àrea i a mitja volta no va perdonar.
S’havien jugat menys de dos minuts. La taronja mecànica no va abaixar el ritme i una altra jugada per la banda va acabar a l’estic d’un altre killer de l’àrea, Thierry Brinkman, que va clavar el 2-0 contra un rival estabornit. Després del gol, va començar a nevar de forma abundant i sorprenent –el partit va començar amb sol– i això va donar aire a l’Atlètic, que en la seva primera acció d’atac va trobar el penal. Després de la revisió del vídeo, Cunill, un dels millors xutadors del continent, va tornar l’esperança a l’equip (1-2).
Equilibri
En el segon quart els vallesans no només van anivellar les forces sobre la gespa, tot i rebre exclusions de Sergi Enrique i Marc Sallés, sinó que van tenir ocasions molt clares amb Malgosa i Bonastre com a protagonistes. La fortuna es va aliar, com passa sovint, amb els campions, que van treure petroli d’un penal que en primera instància va aturar Calzada. La bola es va alçar, la va controlar amb l’estic aixecat un jugador neerlandès abans que sortís i la va cedir a Fuchs, que sol dins l’àrea no va perdonar.
La final encara hauria pogut canviar de color en el tercer quart, quan Pau Cunill va tenir dos penals els primers segons per fer el 2-3, però el porter neerlandès va intervenir bé. Posteriorment dues exclusions seguides a Beltran i Tarrés van deixar tocat l’equip i van precedir l’acció que pràcticament va sentenciar el partit ja que Brinkman tampoc va perdonar quan va tornar a rebre dins l’àrea. L’últim quart també va ser de domini del Bloemendaal. Brinkman, el millor de la final, va forçar un penal stroke que Swaen va clavar a la dreta de Calzada. L’Atlètic, malgrat la golejada, no va abaixar els braços. Bonastre va fer el segon i va acabar tancant l’equip dels Països Baixos a la seva àrea.
Aquesta era la primera final europea de l’Atlètic des del 2007. El club té dos títols a les vitrines, el del 1985 i el del 1998. L’últim campió europeu català va ser el Polo el 2004.