Vela

CRISTINA PUJOL

CLASSIFICADA PELS JOCS OLÍMPICS DE TÒQUIO EN LA CLASSE ILCA6

“L’opció a diploma olímpic crec que és bastant viable”

Ha guanyat la plaça en una dura lluita amb les seves rivals estatals en el preolímpic de Portugal

Després del gran esforç fet els últims anys se sent tranquil·la i feliç

Abans de creuar la meta en el preolímpic em va venir la plorera i em vaig emocionar molt. Sabia que ho havia aconseguit

Quan nave­gava en Opti­mist de ben petita ja tenia el somni olímpic i ara l’ha fet rea­li­tat amb la clas­si­fi­cació per a Tòquio en la classe ILCA6 –abans Làser Radial– la set­mana pas­sada a la loca­li­tat por­tu­guesa de Vila­moura. Cris­tina Pujol (Sant Cugat del Vallès, 26 anys) sem­pre ha sigut del CN Port d’Aro, on va apren­dre a nave­gar a l’escola de vela d’estiu. La seva ruta fins als Jocs Olímpics ha sigut llarga i dura, i ara el seu objec­tiu a Tòquio és llui­tar pel diploma olímpic.

Com se sent amb la plaça olímpica segura i sabent que anirà a Tòquio?
Estic tran­quil·la. Després de tot l’esforç que he fet durant aquests anys i per tot el que he arri­bat a pas­sar, haver acon­se­guit el somni d’anar a uns Jocs Olímpics, bé encara no hi he anat, però saber que hi aniré em fa sen­tir molt feliç i tran­quil·la.
La clas­si­fi­cació en el preolímpic de Vila­moura va ser molt dura?
La plaça per Espa­nya ja estava gua­nyada feia temps, però qui hi ani­ria no s’ha deci­dit fins ara. La fede­ració espa­nyola dema­nava uns requi­sits, un mínim de resul­tats. La pri­mera a Vila­moura que quedés en el top-20 de països seria la repre­sen­tant en els Jocs. Si cap que­dava en aquests límits de resul­tats pot­ser no hi anava ningú. Al quart dia anava al cap­da­vant, però algu­nes espa­nyo­les esta­ven ben a prop meu i real­ment si fallava en alguna regata em podien pas­sar en la clas­si­fi­cació, i per tant per­dre l’opor­tu­ni­tat d’anar als Jocs.
A banda de l’esforç físic dins l’aigua, en l’aspecte men­tal també devia ser com­pli­cat, no?
Sí, va ser bas­tant dur, dotze rega­tes, sis dies a dues pro­ves per dia. Sin­ce­ra­ment l’últim dia al matí, abans de fer les dues últi­mes rega­tes, crec que mai havia estat tan ner­vi­osa.
Fins a l’última regata no es va deci­dir la plaça?
És veri­tat que jo era la pri­mera espa­nyola i treia 18 punts a la segona. Això em donava certa tran­quil·litat. Real­ment tot­hom pre­fe­reix estar al davant; però, és clar, tot pot pas­sar. Podia pas­sar que jo tingués una mala regata i que la que estava dar­rere meu la tingués bona i pas­sar al davant. La meva tàctica de l’últim dia va ser con­tro­lar les espa­nyo­les i estar al seu cos­tat, i sabia que que­dant a prop d’elles no em gua­nya­rien en la gene­ral.
Quan va cre­uar la meta sabia que estava clas­si­fi­cada per a Tòquio o ho va saber més tard?
Ho sabia, perquè tenia clars tots els punts de cada una de les rivals i els meus, i quan vaig cre­uar la meta sabia que ho havia acon­se­guit.
Molta feli­ci­tat o no s’ho va aca­bar de creure?
Els meus pri­mers pen­sa­ments abans de cre­uar la meta van ser: “Sis­plau no tren­quis res ara.” Perquè si tren­cava alguna cosa del vai­xell, adeu. Evi­dent­ment no vaig tren­car res perquè abans de sor­tir cada dia a l’aigua com­pro­vava que al vai­xell estigués tot bé per no tren­car res. Abans de cre­uar la meta em va venir la plo­rera i em vaig emo­ci­o­nar molt.
Quin tipus de vai­xell és el de la classe ILCA6, que abans es deia Làser Radial?
És un vai­xell que fa una mica més de qua­tre metres, és indi­vi­dual i el dels homes, que es diu ILCA7, és el mateix però la vela és una mica més grossa. I no pesa gaire, uns 75 qui­los.
Va entrar en l’equip preolímpic l’any 2016, des de lla­vors sem­pre bus­cant aquest objec­tiu?
Sí, sí... De fet aquest objec­tiu és de ben petita. Des que vaig començar a nave­gar amb l’Opti­mist jo deia al meu entre­na­dor que volia anar als Jocs Olímpics. Pot­ser ell pen­sa­ria: “Què diu aquesta nena”. M’ho vaig començar a creure més quan vaig gua­nyar el meu pri­mer cam­pi­o­nat d’Espa­nya abso­lut el 2012, i lla­vors la meva vida va can­viar una mica amb els entre­na­ments dia­ris, tant a l’aigua com al gimnàs. Quan comen­ces a tenir resul­tats també va can­vi­ant la teva vida espor­tiva, va a més fins a un nivell olímpic, diguéssim.
Es va ini­ciar en la vela per tra­dició fami­liar?
La meva família esti­ueja a Platja d’Aro i el meu avi tenia un vai­xell de vela, i el típic que fan amb tu a l’estiu, em van apun­tar a l’escola de vela cap als vuit anys, i després a l’equip de rega­tes als deu o onze, i vaig començar així.
Quin és l’objec­tiu per a Tòquio?
El meu objec­tiu és fer el millor resul­tat pos­si­ble. Sé que la meda­lla és com­pli­cada perquè hi han tres o qua­tre noies que tenen pos­si­bi­li­tats de meda­lla molt més altes que jo, però l’opció a diploma crec que és bas­tant via­ble, i sobre­tot si fa poc vent. A mi em va millor amb poc vent que amb vents forts; si fa poc vent crec que puc fer diploma per­fec­ta­ment. Pot­ser sor­prenc i faig meda­lla, però s’ha de ser rea­lista.
Ha estat alguna vegada en el camp de rega­tes dels Jocs?
L’any 2018 i el 2019 hi van fer dues copes del mon, i és un camp de rega­tes on tant pot bufar poc vent com de cop pot venir un tifó. A l’estiu es època de tifons i en pot venir un per­fec­ta­ment i que faci molt de vent. Hi ha ona­des molts grans perquè és al Paci­fic, i no és com aquí al Medi­ter­rani.
Fins que comen­cin els Jocs quina pla­ni­fi­cació té?
Al juny tenim una com­pe­tició d’àmbit inter­na­ci­o­nal als Països Bai­xos, a Meden­blink, i després segu­ra­ment farem els entre­na­ments a Gran Canària, on de fet m’he entre­nat durant tres anys tot l’hivern. Després ani­rem al Japó quan ens dei­xin els japo­ne­sos.
Va començar a l’Opti­mist, per qui­nes clas­ses ha anat pas­sant?
Després de l’Opti­mist vaig pas­sar a la classe Europa en la cate­go­ria juve­nil, i quan vaig dei­xar de ser juve­nil em vaig pas­sar a la classe 470, que és una classe amb dos al vai­xell. Hi vaig anar per les meves con­di­ci­ons físiques, faig 1,66 i en aquell moment pesava 50 qui­los. Era l’únic vai­xell olímpic en què jo podia fer alguna cosa per les meves con­di­ci­ons físiques. Però al cap d’un any i mig vaig veure que pot­ser millor que em passés a una classe indi­vi­dual perquè era el que jo estava acos­tu­mada a fer. Vaig deci­dir aga­far uns deu qui­los, pas­sar-me al Làser, i fins ara.
Con­tenta d’haver fet aquest canvi de classe?
Sí, perquè de vega­des et pre­gun­ten si has pres bones deci­si­ons i crec que sí, que ha estat la millor decisió que he pres, i tots els esforços que he fet s’han vist recom­pen­sats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)