Els estatals eren el darrer escaló abans de l'europeu de Barcelona i per molts, l'examen de revàlida, la necessitat d'haver de donar un cop de força per convèncer Odriozola, el president de la Federació Espanyola d'Atletisme i mà executora i implacable de les temudes llistes de seleccionats. Els 3.000 m obstacles, la prova estrella de la segona jornada de l'estatal, va arribar com la cursa definitiva i no va decebre. Dos antagònics, Josep Lluís Blanco i Àngel Mullera, van protagonitzar una cursa que no va decebre gens les expectatives i que es va resoldre al final, com es demana a un esdeveniment d'expectació alta. Va ser un compendi de sensacions intenses i contràries amb final feliç per a dos conciutadans, els lloretencs Blanco i Mullera, ahir dignes deixebles del santuari dels obstacles.

Blanco va partir amb una tàctica molt més conservadora de la que hauria esgrimit quan tenia l'edat que té ara Mullera. L'altre selvatà, en canvi, va incomodar-se al principi amb la lentitud de la cursa, sense arribar mai a precipitar-se. L'oposició de Mullera en els darrers 300 metres va fer que Blanco veiés perillar el seu segon títol consecutiu. Després del fabulós espectacle final, qui els pot negar una plaça per disputar l'europeu després d'haver fet les dues millors marques de l'any i haver ocupat els dos llocs de podi dels estatals?

Com s'esperava, l'incombustible Reyes Estévez va oferir també el seu espectacle en la final dels 1.500 metres. Les manifestacions del president Odriozola abans del campionat cridant a la motivació i foragitant especulacions havien posat sobre la prova tota la pressió. Després de la disputa, la pressió és al seu terrat. Dimarts dictarà sentència. Estévez, que ja havia demostrat trobar-se molt fort en les semifinals va controlar tota la cursa, que havia estat portada a un ritme intens per les necessitats particulars de Juan Carlos Higuero. Estévez, però, va trobar-se tancat a 300 metres de l'arribada, quan s'esperava la força de la seva camada, i va haver d'improvisar, inventant-se una fugida precipitada de la ratera en què s'havia posat ell mateix. En els darrers metres va oferir la sensació que només les ganes de no perdre el tercer lloc pensant en l'europeu havien impedit que s'obrís i lluités pel primer lloc. L'or va ser finalment per a Manuel Olmedo. Arturo Casado va entrar segon i Estévez, tercer.

Judit Pla (FC Barcelona) va oferir una exhibició en els 5.000metres amb un control absolut de la cursa. Els seus darrers 1.000 metres va fer-los amb progressió i res li va impedir esprintar fins al primer lloc, malgrat l'intent d'oposició final de Soud Kanbouchia, que corria fora de competició. Gemma Barrachina, tercera a la cursa, va obtenir també la mínima per a l'europeu, un premi per a un bon treball. El títol no es va resistir tampoc a Laia Forcadell, que va fer-se penjar la quarta medalla d'or consecutiva en els 400 tanques dels campionats estatals. Era l'única amb mínima abans de prendre la sortida i res va impedir que triomfés amb gran naturalitat i sense competència.

La sorpresa va tenir-la Jackson Quiñónez, favorit en els 110 tanques, que va veure com errades en les últimes dues últimes tanques li van fer perdre el primer lloc, que va recaure en Felipe Vivancos, molt més equilibrat de l'inici fins al final. Dimarts, Odriozola dirà la seva.