[D]
0
Més esport
Barcelona - 21 juliol 2010 2.00 h

ELS ORÍGENS

Torí i «Mr. Javelin»

El llançador finès Matti Järvinen i després la velocista holandesa Fanny Blankers-Koen van ser les primeres grans figures en la història dels campionats europeus, que van començar el 1934

- Barcelona

Barcelona serà la setmana vinent l'escenari de la vintena edició del campionat d'Europa, una competició que va néixer el 1934 a Torí. En aquella primera edició hi van competir 226 atletes de 23 federacions diferents. Setanta-sis anys després, el campionat es disputarà per primera vegada a l'Estat espanyol, amb la participació d'uns 1.500 atletes d'una cinquantena de federacions.

La iniciativa d'organitzar el campionat d'Europa va sorgir el 1926 del doctor Szilard Stankovits, president de la Federació Hongaresa d'Atletisme. Al contrari del que es podia imaginar, la idea va tenir d'entrada el rebuig de diverses federacions i va quedar aparcada fins al congrés de la IAAF amb motiu dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1932. Un dels motius del retard a posar en marxa aquesta competició va venir d'Anglaterra, que des del 1880 ja organitzava els seus propis campionats i que amb el pas del temps es van convertir en un equivalent del torneig europeu, amb la participació dels millors atletes del continent. De fet, la federació anglesa no va donar suport a la iniciativa de Stankovits i tampoc no va participar en aquella primera edició «oficial» a Torí. Els anglesos tenien una bona excusa perquè feia poques setmanes que ja havien competit en els Jocs de la Commonwealth, a Londres.

El programa de la competició de Torí va constar de 22 proves, totes en categoria masculina. El gran protagonista del campionat va ser el finès Matti Järvinen, avalat pel títol olímpic de Los Angeles 1932 i que a la ciutat del Piemont va millorar el seu rècord mundial de llançament de javelina amb una marca de 76,66 m. Järvinen, el primer gran especialista en javelina i tot un mestre de la tècnica, es va convertir en el primer heroi de la història dels europeus. Els anglesos el van batejar com a Mr. Javelin per la similitud amb el seu cognom. Per a l'afició local el gran referent, però, va ser el migfondista Luigi Becalli, que també tenia la condició de campió olímpic. El corredor italià va mantenir una interessant pugna amb l'hongarès Miklos Szabo en els 1.500 m, que es va resoldre a favor del primer amb un registre de 3:54.6.

La «mamà voladora».

Les atletes no van entrar en el programa del campionat d'Europa fins a l'edició següent, el 1938, però ho van fer en una seu diferent. Els homes van competir a París, del 3 al 5 de setembre, i les dones a Viena, el 17 i el 18 del mateix mes. A la capital austríaca va brillar la velocista polonesa Stanislava Walasiewicz, que va obtenir el doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m. En aquestes dues distàncies una jove holandesa de vint anys, Fanny Blankers-Koen, va sorprendre amb dues terceres posicions. Eren els primers passos i els primers èxits d'una esportista que a la llarga seria considerada la millor atleta de tot el segle XX. La Segona Guerra Mundial va estroncar la seva carrera i no va reaparèixer internacionalment fins vuit temporades després, el 1946, a Oslo. La seva situació personal havia canviat radicalment. Blankers-Koen, però, va demostrar que amb 28 anys i sent mare de dos fills, un nen i una nena, era igualment vàlida per competir al màxim nivell. Una lesió i un programa molt atapeït van reduir el seu botí al títol de 80 m tanques i al relleu de 4x100 m. Més reeixit va ser el seu balanç a Brussel·les, el 1950, quan ja s'havia convertit en una llegenda després de conquerir quatre medalles d'or en els Jocs Olímpics de Londres 1948, amb els títols en 100, 200 i 80 m tanques i el relleu de 4x100 m. A la capital belga va repetir els mateixos guardons i només se li va escapar l'or en el relleu. Es va haver de conformar amb la medalla de plata. Evidentment, Blankers-Koen, la mamà voladora, era una avançada al seu temps i tot un exemple per a l'alliberament de la dona. Amb la seva dilatada trajectòria i els seus èxits va contradir les idees extemporànies –per a alguns encara vigents avui dia– que apartaven les dones de l'esport i la competició després de la maternitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)