El fet que el campionat d'Europa es disputi l'estiu d'aquest 2010 a Barcelona serà fruit d'un cúmul de casualitats. La seu oficial era Madrid, que havia d'organitzar aquesta competició en el full de ruta i de mèrits programat camí dels Jocs Olímpics del 2012. Però el 2005 la capital espanyola va perdre en la votació final en favor de Londres i aquest campionat va passar, aleshores, a fer més nosa que servei. Anteriorment, Barcelona havia aspirat amb un projecte poc treballat –per dir-ho finament– a organitzar l'europeu del 2006, que es va disputar a Göteborg. El desinterès dels dirigents de Madrid va arribar a oïda de Romà Cuyàs, president de la Federació Catalana d'Atletisme, que va convèncer Lolo Ibern, aleshores secretari general de l'Esport, i Albert Soler, d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, per tornar a obrir la carpeta del campionat d'Europa. Cuyàs es va presentar a finals d'agost de 2006 al davant de José Maria Odriozola, president de la Federació Espanyola d'Atletisme, amb la nova proposta del campionat sota el braç. Els fets es van precipitar i la capital catalana es va convertir de la nit al dia en la nova seu del campionat europeu, just quan el mateix Odriozola ja tenia pensat atorgar la candidatura a una altra ciutat estatal.