A l'estadi Rosicky de Praga es va viure el 2 de setembre de 1978 un d'aquells moments màgics en la història de l'esport en general i l'atletisme català en particular. El marxador del Prat de Llobregat Jordi Llopart va aconseguir una victòria en els 50 km que van marcar un punt d'inflexió en la trajectòria atlètica del país. La gesta del fill i deixeble de Moisès Llopart va suposar la primera medalla internacional d'un atleta del país en un gran campionat. Van haver de passar dotze edicions perquè un català pugés al podi de l'europeu. Anteriorment, altres històrics del mig fons i fons havien deixat empremta –Antonio Amorós, Tomàs Barris i Josep Molins–, entre les edicions de 1954 i 1962, però el millor resultat no va arribar fins a Roma 1974, amb el setè lloc de Carme Valero en els 1.500 m.

L'èxit del marxador de la Seda no va ser una flor d'estiu i a partir d'aleshores tot va canviar. De fet, des de Praga 1978, en totes les edicions del campionat continental hi ha hagut algun atleta català entre els medallistes. En aquest sentit, va ser especialment reeixit el següent europeu, el d'Atenes 1982. Aquest cop, totes les felicitacions van ser per a un altre marxador del Prat de Llobregat. Josep Marín va millorar la gesta del seu rival i company, Jordi Llopart. El 7 de setembre d'aquell 1982 va protagonitzar una de les escenes del campionat en entrar a l'estadi olímpic amb els braços alçats al cel de la capital grega. Va conquerir el títol de 20 km, però tres dies després encara va tenir forces per assolir la segona plaça en uns 50 km en què Llopart va acabar sisè. El botí es va completar amb un espectacular Toni Corgos, subcampió en llargada (8,19), i José Manuel Abascal (bronze en 1.500), migfondista cantàbric, però que militava en el Barça i que competia amb llicència de la federació catalana.

El camí obert per Llopart i Marín va tenir la seva continuïtat, i del total de disset medalles aconseguides per atletes catalans, vuit ho són per a marxadors. Així l'edició de Stuttgart 1986 va marcar una altra fita històrica en tots els sentits. Mari Cruz Díaz va cantar victòria en els 10 km marxa, que per primera vegada entraven en el programa femení i va aconseguir la primera medalla per a l'atletisme català i estatal. La marxadora de Viladecans, amb setze anys i mig, també es va convertir en la campiona europea més jove de la història. Altres marxadors que han engrossit el medaller català són Dani Plaza, Valentí Massana i Jesús Ángel García Bragado, des que va establir la seva residència a Catalunya al voltant de l'any 1994.