La Transpyr Coast to Coast d’aquest 2021 era la més esperada pels centenars de participants que prenien la sortida a Donibane Lohizun, després que la travessa dels Pirineus en bicicleta s’hagués d’ajornar l’any passat per la pandèmia. La cita, l’onzena, invertia el seu tradicional sentit i començava a l’Atlàntic per arribar al Mediterrani. La situació sanitària, amb allotjaments turístics encara tancats i altres restriccions, tant a l’estat francès com a l’espanyol –hi havia encara passos fronterers tancats– dificultava encara més la logística del que es considera el graduat en BTT i, per la revista National Geographic, una de les millors curses per etapes al món.

Les sortides es feien en grups reduïts i, el primer dia, la calor amb temperatures superiors als 30 graus i els desnivells de la costa basca, castigaven de valent els participants en la primera de les set etapes. La segona, amb inici al frontó Sant Joan de Peu de Port, en el Camí de Santiago francès a la Baixa Navarra, s’endinsava al famós bosc d’Irati i amagava quasi 3.000 metres de desnivell positiu acumulat per als ciclistes de BTT i de 3.700 per als de carretera, que coronaven Hourcère-Issarbe, present en la primera edició del Tour. La tercera passava per Lorda i tenia el Tormalet com a pol d’atracció dels ciclistes.

La quarta etapa era la de l’entrada a Catalunya per Banyeres de Bigorra fins a Vielha. Aleshores va tocar la tempesta de cada edició de la Transpyr, al Pirineu lleidatà i posant a prova participants i organització, que neutralitzaria l’etapa en la modalitat de BTT per seguretat.

La Seu d’Urgell, Camprodon i Roses eren les darreres estacions d’un camí que el 87 per cent dels corredors que començaven podrien completar. Oscar Sebastian i Albert Rota en homes i Siska Simone Marrecau i Dries Smeuninx en la categoria mixta eren els vencedors en la classificació dels trams cronometrats i Manuel Llano i Ana Martínez en les individuals.