Richard Carapz (1993) és el campió olímpic de la prova de fons amb la seva victòria en solitari en una cursa duríssima, de 234 quilòmetres i 4.865 metres de desnivell al voltant del Mont Fuji. L’equatorià de l’Ineos, tercer al Tour, és el segon medallista olímpic del seu país després del marxador Jefferson Pérez, or i plata a Atlanta i a Pequín. Tadej Pogacar i Wout van Aert han guanyat la medalla de plata i de bronze després d’un espectacular i aferrissat esprint que ha necessitat uns minuts per resoldre qui era el segon, finalment per al belga.

El campió dels dos darrers Tour, a 38 quilòmetres, ha fet un atac al qual el seu company a l’UAE Brandon McNulty (EUA) i el canadenc Michael Woods els seguien, atents. Van Aert, Bettiol, Fulgsang, Uran, Kwiatkowski, Adam Yates, Gaudu, Mollema i Carapaz han estat atents en entrar al tall que semblava decisiu i, aleshores, començava una altra cursa. Abans, Valverde havia patit una davallada al Fuji Sanroku –el murcià enllaçaria amb el grup després, i Remco Evenepoel havia estat el protagonista d’un dels múltiples intents.

McNulty i Carapaz han obert forat a menys de 25 quilòmetres a la resta dels tretze homes, tots de diferents seleccions. La presència de Wout van Aert al darrere feia estar la resta de perseguidors alerta, fet que permetia els dos homes del davant superar el mig minut de marge a 16 quilòmetres.

Van Aert tot sol ha reduït la diferència i ha deixat els perseguidors a tocar dels escapats en l’entrada al circuit final, just quan Richard Carapaz ha pogut deixar enrere McNulty. Woods, Uran i Mollema superaven el nord-americà amb Carapaz en solitari a 3 quilòmetres i amb mig minut de coixí mentre darrere el grup anava perdent unitats.