L’estrena olímpica de l’equip de Jordi Ribera va ser, com era d’esperar, tota una prova de foc per a un equip que tancarà un cicle al final de la competició. L’aparició en els segons finals d’Alex Duixebàev, convertit ja en el líder natural del combinat espanyol, va ser absolutament determinant. Amb 27-26 en contra el central va trobar el camí del gol en dues accions individuals de talent i força mentre que els alemanys van acabar cometent dues faltes d’atac imperdonables. El gegant Weber encara va disposar d’una falta amb el rellotge a zero, però el llançament va sortir alt.

Va ser un partit d’alternances constants des dels minuts inicials en què els dos entrenadors van anar provant diferents estratègies. Jordi Ribera va començar amb un 5-1 però va acabar amb un 6-0 després que l’equip es veiés tres gols per sota en algunes fases del duel. Determinant va ser el joc ofensiu dels jugadors catalans, que van acabar marcant 14 dels 28 gols espanyols, amb un Adrià Figueras intocable ja com a pivot titular (5) i amb Aleix Gómez (5), impecable en els penals, i Ferran Solé (2) confirmats com dos dels millors extrems del món. Fins i tot Antonio García, arribat a última hora, va demostrar la seva experiència en moments puntuals (2).

En defensa Viran Morros, un cop més, va fer valer la seva grapa i el blaugrana Gonzalo Pérez de Vargas va ser un malson per als llançadors alemanys, tot i que Bitter, a l’altre costat, també va excel·lir amb moltes aturades de mèrit.

En els altres partits del conegut com a grup de la mort no hi va haver sorpreses i França i Noruega van superar els dos grans gegants sud-americans, l’Argentina i el Brasil.