DO Catalunya
Kiesenhofer, excomponent de la selecció catalana i doctora per la UPC, guanya l’or i deixa amb un pam de nas totes les favorites
El ciclisme olímpic va viure ahir una de les sorpreses més grans de la seva història quan l’austríaca Anna Kiesenhofer (Viena, 1991), desconeguda per a la majoria d’aficionats, va alçar els braços a la meta com a nova campiona, com havia fet el dia abans Richard Carapaz. Kiesenhofer, que ara viu a Lausana, va ser l’única supervivent d’una escapada de més de 130 quilòmetres, i les grans favorites, sobretot l’equip holandès, la van perdre completament de vista. Així, Annemiek van Vleuten, sense auriculars, va atacar amb força en els quilòmetres finals i va creuar la meta alçant els braços pensant-se que era ella la nova campiona olímpica. En descobrir la realitat, va admetre la derrota. “No ho sabíem, no ho sabíem”, referint-se a l’esforç que Kiesenhofer feia al davant per sobreviure a la persecució.
És un or forjat també a Catalunya. La nova campiona va viure uns anys a Arenys de Mar, va ser campiona de Catalunya i va participar amb la selecció en diverses proves en el calendari espanyol. El 2016, en l’equip Ataraxia Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols, va fer la seva eclosió definitiva al costat de Lorena Llamas, que posteriorment fitxaria pel Movistar. El ciclisme, amb tot, no és l’única passió de Kiesenhofer. Les matemàtiques són l’altra. Va completar cum laude el seu doctorat a la Universitat Politècnica de Catalunya i el 2017 va fer el salt al ciclisme internacional amb un equip més potent, el Lotto, però l’aventura va durar poc.
El 2018 va anunciar que deixava oficialment el ciclisme perquè tenia amenorrea, osteoporosi i dolors a la columna vertebral i només va agafar la bicicleta esporàdicament. Un any després, gairebé sense entrenament, es va presentar al campionat d’Àustria i va guanyar la contrarellotge i la cursa en línia, fet que li va obrir novament les portes al ciclisme d’elit. A poc a poc, els seus resultats van anar millorant i es va guanyar sobradament la plaça en l’equip del seu país per als Jocs.
Tres anys després de l’anunci del seu adeu, és la nova campiona olímpica en un gir de guió totalment imprevist.