La neerlandesa Sifan Hassan va interpretar ahir en els 5.000 m el primer capítol de la trilogia d’ors que vol completar a Tòquio per passar als annals de la història olímpica. La corredora d’origen etíop també té en el programa de competició els 1.500 i els 10.000 m per signar un triplet sense precedents en els Jocs. Ahir era ben segur una de les jornades clau per assolir la seva fita, perquè afrontava la final de 5.000 m hores després d’haver competit en les sèries de 1.500 m i, a més, amb un contratemps inesperat.

La doble campiona mundial a Doha (1.500 m i 10.000 m) va anar per terra just quan iniciava l’última volta, amb totes les corredores buscant la millor posició. En comptes de plànyer-se sobre el tartan per la seva malastrugança, Hassan es va reincorporar ràpidament, va reprendre la marxa i va protagonitzar una remuntada espectacular. En 300 metres va ser capaç de recuperar dotze posicions i arribar a meta amb suficiència per guanyar amb 4:05.17. Segur que, en la reacció immediata de Hassan, hi va tenir molt a veure la seva biografia i la capacitat de supervivència, quan amb només 15 anys va abandonar la seva Etiòpia natal i va adquirir la condició de refugiada als Països Baixos.

L’exhibició en els 1.500 m deuria tenir efectes intimidatoris en les seves rivals en la final de 5.000 m, perquè en comptes de desgastar-la, aprofitant el sobreesforç extra matinal, li van fer una cursa a mida perquè pogués imposar la seva velocitat final en l’última volta. En la posada en escena, la jove nipona de 20 anys Ririka Hironaka va tenir el seu moment de glòria i va marcar el pas en els primers 1.000 metres (3:00.67). A partir d’aquí, la kenyana Hellen Obiri i l’etíop Ejgayehu Taye es van alternar al capdavant de la cursa, però el ritme, pròxim als 3 minuts per quilòmetre, era molt accessible per a Hassan, que marxava còmodament al mig del grup capdavanter. De mica en mica es va anar incrementant el ritme, i a tres voltes del final ja s’havia fet la selecció definitiva. La neerlandesa Hassan encara va passar cinquena al toc de campana, però la seva progressió ja no va tenir aturador i, una per una, va anar superant les seves rivals i va arribar vencedora amb 14:36.79, al davant d’Obiri (14:38.36) i l’etíop Gudaf Tsegay (14:38.87). “No m’ho puc creure. Aquest matí he gastat molta energia i estava una mica cansada. No em podia creure el que m’havia passat. Em sentia fatal i no em pensava que a la tarda seria capaç de ser campiona olímpica”, va admetre Hassan. En tot cas, l’espectacle acaba de començar i la fondista neerlandesa, si es compleix el guió, tornarà a saltar a la pista dimecres en les semifinals de 1.500 m (12 h), divendres en la final (14.50 h) i dissabte, per rematar la feina, en la final directa de 10.000 m (12.45 h).