Surten motivades

El primer quart es podria definir com l’inici somiat. Una gran defensa, les aturades de Laura Ester i una eficiència mortífera al davant van plasmar una gran diferència entre totes dues seleccions. Bea Ortiz, Irene González, Roser Tarragó –enganyant la portera xinesa des del lateral quan simulava una passada–, Maica García –en una acció des de la boia– i Anni Espar –traient les teranyines de l’escaire– van materialitzar els gols. Des que Yiwen Lu va igualar el gol inicial d’Ortiz (1-1) es van acabar les alegries i la rereguarda de Miki Oca va tallar el bacallà.

En el segon quart, Espanya va replicar als bons llançaments exteriors de les xineses amb eficiència al davant, tant en les accions interiors com en les exteriors. Forca (2), Bach, i Ortiz van establir un contundent 9-5 abans d’arribar a la mitja part.

Dos gols meteòrics en l’inici del tercer acte de la clarivident Judit Forca, que havia fet 4/4 en llançaments, van acabar de trencar el partit (11-5). La Xina, amb les seves millors llançadores ben tapades, estava ofuscada en atac davant el rigor i la intensitat de la defensa que tenia al davant.

Les asiàtiques, amb el mític Chava Gómez a la banqueta en qualitat de segon entrenador, van sortir esperitades amb un parcial de 0-2 en l’últim quart (11-7), en una fase en què el conjunt de Miki Oca no veia porteria. Fins al punt que Anni Espar, sola en un contraatac, no va poder batre la porteria rival. De fet, Espanya no va marcar en tot el parcial, una sensació final una mica estranya, contraposada amb l’accés a la lluita per les medalles. Malgrat el dèficit puntual, l’equip va serrar les dents en defensa amb Ester inspirada sota els pals i va segellar el triomf sense patiments. Una victòria que treu l’espina de la derrota de fa cinc anys a Rio en l’encreuament de quarts contra Rússia.