Biles recupera el somriure
Gimnàstica artística. La nord-americana gestiona la pressió amb solvència, obté un bronze revalorat en la barra d’equilibri, rere les xineses Guan i Tang, i ja té set medalles olímpiques
Simone Biles va tornar a la competició enmig d’una gran expectació global i es va endur el bronze en la barra d’equilibri (14,000), repetint el tercer lloc de Rio però amb més transcendència. L’or el va celebrar la xinesa de tan sols 16 anys Chenchen Guan, amb 14,633, i la plata va ser per a la també xinesa de 18 anys Xijing Tang (14,233). Biles es va espolsar la pressió després d’un parèntesi per preservar la seva salut mental i va completar una bona actuació. Obté la setena medalla en uns Jocs, la segona a Tòquio, en un ambient de solidaritat de les seves pròpies rivals, que no van estalviar abraçades i fins i tot en alguns casos van saltar d’alegria quan la nord-americana va cloure el seu exercici amb un doble carpat. En un gest recíproc i també exemplar, Biles va animar amb crits des de la banda Guan quan estava executant el majestuós exercici que li va atorgar la medalla d’or.
Ni la irrupció de Rebeca Andrade en l’elit mundial, ni la caiguda de Kohei Uchimura, ni el domini dels equips russos. Tot el que va passar sota l’imponent sostre de fusta de làrix del gimnàs Ariake durant els Jocs de Tòquio va quedar eclipsat pel cop de puny que va donar Simone Biles, en plena competició, sobre el tauler de l’esport mundial. L’estrella més esperada dels Jocs, cridada si més no a revalidar les cinc medalles que havia guanyat a Rio, es va retirar només de començar la seva primera final, la d’equips, per llançar un crit d’auxili. “No volia seguir. He de centrar-me en la meva salut mental. Hem de protegir la nostra ment i el nostre cos i no limitar-nos a fer el que el món vol que fem. Ja no confio tant en mi mateixa”, va assegurar després d’abandonar la sala. El món i els Jocs van quedar commocionats per la magnitud de la gimnasta i pel debat dicotòmic suscitat entre salut i esport d’elit. En certa manera, ahir va iniciar el procés de recuperació: “Només volia sortir i fer-ho per mi. És un bronze més especial que el de Rio i el valoraré molt de temps.” No va amagar que “ha estat una setmana molt llarga, de fet han estat cinc anys molt llargs”. L’ajornament l’any passat dels Jocs i l’any afegit de preparació han agreujat el cansament físic i psicològic dels atletes en línies generals.
Els altres campions
L’or en barres paral·leles se’l va endur el xinès Jingyuan Zou, al davant de l’alemany Lukas Dauser i del turc Ferhat Arican, molt emocionat en una videoconferència sorpresa amb la seva família tot just després de la cerimònia de lliurament de medalles. L’or en l’exercici de barra horitzontal el va assaborir el japonès Daiki Hashimoto, que també va ser el campió del concurs complet amb només 20 anys i que s’ha consagrat a Tòquio. El podi el van completar el gimnasta croat Tin Srbic i el rus Nikita Nagornyy.