Saúl Craviotto ja té el seu espai reservat
Piragüisme. La plata en el K-4 500 el converteix en el català que ha obtingut més medalles en els jocs olímpics: cinc
Saúl Craviotto (Lleida, 1984) és el català amb més podis olímpics, cinc, després de guanyar la plata en el K-4 500, amb què supera Mireia Belmonte –la badalonina torna de Tòquio amb les quatre que ja tenia i el quart lloc en la final dels 400 m estils–. El lleidatà i la nedadora catalana van ser els banderers de la delegació espanyola en la cerimònia inaugural.
El palista establert a Gijón, juntament amb el balear Marcus Walz i els gallecs Carlos Arévalo i Rodrigo Germade, va ser segon en la final de la nova modalitat olímpica del piragüisme, en la qual partien com a grans favorits. Alemanya, amb Max Rendschmidt, Ronald Rauhe, Tom Liebscher i Max Lemke, va guanyar l’or amb un gran final i un temps d’1:22.219. Rauhe és una llegenda del piragüisme perquè té cinc medalles olímpiques –una d’elles, el bronze compartit amb Craviotto a Rio, perquè van empatar– i setze títols mundials i, quan ja havia anunciat la seva retirada, va decidir allargar la seva carrera quan es va reduir la distància en el K-4 als Jocs.
Espanya, liderant la cursa molta estona, va fer 1:22.445, i Eslovàquia –Samuel Baláz, Adam Botek, Denis Mysák i Erik Vicek–, a qui l’equip espanyol havia superat en la primera eliminatòria quan va establir el rècord olímpic (1:21.658), bronze, amb 1:23.534.
Craviotto té ara les mateixes medalles –i més ors– que el també palista David Cal, a qui qualificava d’excepcional i el situava com un exemple del qual el piragüisme se’n sent molt orgullós. “Vaig començar a Pequín amb Carlos Pérez, Perucho, jovenet com alguns dels que som per aquí. Si m’arriben a dir que estaria dotze o tretze anys a l’elit i encara mantenint-me a dalt..., és del que més orgullós estic”, valora sobre la seva trajectòria Saúl Craviotto, agraït als companys: “He tingut molta sort amb les generacions que m’han tocat. Si no fos per ells tres no hauria guanyat aquesta medalla.”
París, més a prop
“Necessito descansar de cos i de ment, però amb un bon descans queden dos anys i mig i seria de bojos no plantejar-s’ho. Està a prop i possiblement puguem lluitar-hi”, deia Craviotto en roda de premsa. De fet, abans de la cerimònia del podi ja havia insinuat que després de sis mesos de vacances estaria disposat a competir a París el 2024 en el que serien els seus cinquens Jocs, als 39 anys: “París? És aquí mateix i s’hi pot anar amb cotxe des d’Astúries.” El lleidatà posava de manifest com de dur ha estat el camí fins a Tòquio: “Hem tingut uns processos de selecció que s’han allargat més del compte i això segurament ens ha pogut perjudicar.”
La plata en el K-4 500 s’afegeix a les dues medalles d’or que Craviotto va guanyar en els K-2 500 de Pequín 2008 i en el K-2 200 m de Rio. En el K-1 200 va guanyar la plata a Londres 2012 i el bronze a Rio 2016 –a Tòquio, amb el K-4 500 com a principal objectiu, va ser setè–. “Pensàvem que aconseguiríem l’or, la cosa pintava bé, molt bé. Hem fet la nostra cursa, ens hi hem deixat la pell i i estic molt orgullós dels tres companys.”