La natació paralímpica cata­lana va demos­trar el seu poten­cial amb la con­se­cució de dues meda­lles de plata, a càrrec de Miguel Luque (50 m braça SB3) i Toni Ponce (200 m lliure S5), en la jor­nada inau­gu­ral al cen­tre aquàtic de Tòquio. Segur que se n’acon­se­gui­ran unes quan­tes més si es té en compte el nivell dels neda­dors del país, que als Jocs de Rio van con­que­rir set de les onze meda­lles dels espor­tis­tes cata­lans, i que encara que­den fins a nou jor­na­des de com­pe­tició.

El neda­dor de Parets del Vallès Miguel Luque, que el 21 de setem­bre farà 45 anys, és tota una ins­ti­tució de l’esport paralímpic català i a Tòquio ha sege­llat la seva setena meda­lla en sis par­ti­ci­pa­ci­ons en uns Jocs. El vallesà és tot un exem­ple de fia­bi­li­tat i no ha bai­xat del podi en cap de les seves sis par­ti­ci­pa­ci­ons en els 50 m braça paralímpics: or a Syd­ney 2000 i Ate­nes 2004, plata a Lon­dres 2012 i Rio 2016, i bronze a Pequín 2008. Luque té una setena meda­lla (de bronze) que va acon­se­guir en els relleus de 4x50 m estils d’Ate­nes 2004. En la final de Tòquio, totes les mira­des esta­ven cen­tra­des en l’italià Efrem More­lli, el recor­dista mun­dial (47.49) i el més ràpid en les sèries de qua­li­fi­cació (49.35). A l’hora de la veri­tat, però, el neda­dor del Comitè Paralímpic Rus (RPC) Roman Zhda­nov es va mos­trar molt supe­rior als seus rivals i es va impo­sar amb molta auto­ri­tat amb una nova plus­marca mun­dial (46.49). La pugna va ser pel segon lloc, en què Luque va ser el més ràpid en els metres finals (49.08) i va pre­ce­dir el japonès Takayuki Suzuki (49.32) i l’italià More­lli (49.42), que es va que­dar sense rècord i sense podi. “Aquesta ha estat la millor meda­lla de la meva car­rera espor­tiva. Després de 21 anys, acon­se­guir una meda­lla i fer el millor temps en uns Jocs sig­ni­fica que he fet molt bé la feina en aquests últims anys, també gràcies als entre­na­dors [des del 2015 és Joan Serra] que he tin­gut. La vull dedi­car espe­ci­al­ment al meu fill”, va comen­tar el neda­dor de Parets després de la prova. Luque ha tin­gut unes últi­mes tem­po­ra­des com­pli­ca­des perquè en alguns cam­pi­o­nats –l’euro­peu de Dublín 2018 i el mun­dial de Lon­dres 2019– se’l va situar en la cate­go­ria SB4 (amb una minus­va­lia física menor) i no podia demos­trar tota la feina en els entre­na­ments. En tot cas, el seu pal­marès inter­na­ci­o­nal és espec­ta­cu­lar, amb divuit meda­lles entre mun­di­als i euro­peus. A Tòquio, el neda­dor del CN Gra­no­llers també figura ins­crit en els 50 m esquena S4 i els 150 m estils SM4.

L’altre gran pro­ta­go­nista de la jor­nada va ser el neda­dor de Vila­franca del Penedès Toni Ponce, que va cul­mi­nar el seu excel·lent cicle paralímpic amb els mun­di­als de Mèxic 2017 i Lon­dres 2019, i els euro­peus de Dublín 2018 i Madeira 2020, amb la seva pri­mera meda­lla en uns Jocs. Ponce va ocu­par el segon lloc en els 200 m lliure de la classe S5 (2:35.20). El neda­dor vila­franquí va desis­tir de seguir el ritme del plus­mar­quista mun­dial, l’italià Fran­cesco Boc­ci­ardo, que va esta­blir un nou rècord paralímpic (2:26.76), però no va tenir gai­res pro­ble­mes per tenir a rat­lla la resta de rivals. Ponce, que ja havia obtin­gut un parell de diplo­mes a Rio 2016, es va veure afa­vo­rit per l’actu­a­lit­zació del codi de clas­si­fi­cació de la dis­ca­pa­ci­tat que el va reu­bi­car en la classe S5 i des d’ales­ho­res és un clar aspi­rant a les meda­lles en tots els grans cam­pi­o­nats. A Tòquio encara pot aspi­rar a qua­tre meda­lles més.