La natació paralímpica catalana va demostrar el seu potencial amb la consecució de dues medalles de plata, a càrrec de Miguel Luque (50 m braça SB3) i Toni Ponce (200 m lliure S5), en la jornada inaugural al centre aquàtic de Tòquio. Segur que se n’aconseguiran unes quantes més si es té en compte el nivell dels nedadors del país, que als Jocs de Rio van conquerir set de les onze medalles dels esportistes catalans, i que encara queden fins a nou jornades de competició.

El nedador de Parets del Vallès Miguel Luque, que el 21 de setembre farà 45 anys, és tota una institució de l’esport paralímpic català i a Tòquio ha segellat la seva setena medalla en sis participacions en uns Jocs. El vallesà és tot un exemple de fiabilitat i no ha baixat del podi en cap de les seves sis participacions en els 50 m braça paralímpics: or a Sydney 2000 i Atenes 2004, plata a Londres 2012 i Rio 2016, i bronze a Pequín 2008. Luque té una setena medalla (de bronze) que va aconseguir en els relleus de 4x50 m estils d’Atenes 2004. En la final de Tòquio, totes les mirades estaven centrades en l’italià Efrem Morelli, el recordista mundial (47.49) i el més ràpid en les sèries de qualificació (49.35). A l’hora de la veritat, però, el nedador del Comitè Paralímpic Rus (RPC) Roman Zhdanov es va mostrar molt superior als seus rivals i es va imposar amb molta autoritat amb una nova plusmarca mundial (46.49). La pugna va ser pel segon lloc, en què Luque va ser el més ràpid en els metres finals (49.08) i va precedir el japonès Takayuki Suzuki (49.32) i l’italià Morelli (49.42), que es va quedar sense rècord i sense podi. “Aquesta ha estat la millor medalla de la meva carrera esportiva. Després de 21 anys, aconseguir una medalla i fer el millor temps en uns Jocs significa que he fet molt bé la feina en aquests últims anys, també gràcies als entrenadors [des del 2015 és Joan Serra] que he tingut. La vull dedicar especialment al meu fill”, va comentar el nedador de Parets després de la prova. Luque ha tingut unes últimes temporades complicades perquè en alguns campionats –l’europeu de Dublín 2018 i el mundial de Londres 2019– se’l va situar en la categoria SB4 (amb una minusvalia física menor) i no podia demostrar tota la feina en els entrenaments. En tot cas, el seu palmarès internacional és espectacular, amb divuit medalles entre mundials i europeus. A Tòquio, el nedador del CN Granollers també figura inscrit en els 50 m esquena S4 i els 150 m estils SM4.

L’altre gran protagonista de la jornada va ser el nedador de Vilafranca del Penedès Toni Ponce, que va culminar el seu excel·lent cicle paralímpic amb els mundials de Mèxic 2017 i Londres 2019, i els europeus de Dublín 2018 i Madeira 2020, amb la seva primera medalla en uns Jocs. Ponce va ocupar el segon lloc en els 200 m lliure de la classe S5 (2:35.20). El nedador vilafranquí va desistir de seguir el ritme del plusmarquista mundial, l’italià Francesco Bocciardo, que va establir un nou rècord paralímpic (2:26.76), però no va tenir gaires problemes per tenir a ratlla la resta de rivals. Ponce, que ja havia obtingut un parell de diplomes a Rio 2016, es va veure afavorit per l’actualització del codi de classificació de la discapacitat que el va reubicar en la classe S5 i des d’aleshores és un clar aspirant a les medalles en tots els grans campionats. A Tòquio encara pot aspirar a quatre medalles més.