Capacitat d'adaptació

Si en les mara­tons dels grans cam­pi­o­nats sovin­te­gen les sor­pre­ses, la d'avui en la jor­nada de clo­enda del cam­pi­o­nat d'Europa a Bar­ce­lona hi ha molts fac­tors que ampli­fi­quen aquesta màxima. I un d'aquests són les con­di­ci­ons mete­o­rològiques. Durant la set­mana, els fon­dis­tes cata­lans, José Ríos i Nacho Cáceres, ja han expres­sat que la calor i la humi­tat podrien con­ver­tir la prova en «una cursa per eli­mi­nació». I en aquest sen­tit, han lamen­tat que no comenci més aviat i s'hagi pro­gra­mat a les 10.05 h del matí. «S'han pas­sat molt. Ens hi dei­xa­rem la salut. Hi pot haver tem­pe­ra­tu­res al vol­tant de 30 graus i una humi­tat del 75 i al 80%», va denun­ciar Cáceres diu­menge pas­sat.

Ríos apel·la a la prudència: «Ja hem vist com ha anat la prova feme­nina. S'haurà de com­pe­tir amb cap perquè hi ha mol­tes cor­re­do­res que han pun­xat. Penso que no es pot par­lar de favo­rits i que en la cursa hi pot haver molts inter­can­vis de posi­ci­ons.» El fon­dista mares­menc acre­dita una de les millors mar­ques dels par­ti­ci­pants (2h07:42), però el regis­tre cor­res­pon al 2004 i en l'última tem­po­rada i mitja ha hagut de pas­sar un parell de vega­des per la sala d'ope­ra­ci­ons per un pro­blema al maluc i un altre en un dit del peu. «Ha estat un any molt dur i gai­rebé més des del punt de vista psi­cològic. No arribo al cent per cent, però crec que tam­poc seran neces­sa­ris rit­mes tan alts com en altres cam­pi­o­nats», apunta l'atleta del CA Man­resa i a més pre­si­dent del GA Lluïsos. D'entrada, Ríos inten­tarà llui­tar per les pla­ces de fina­lista. El fon­dista de Vila­de­cans Nacho Cáceres (FC Bar­ce­lona) és taxa­tiu sobre la seva moti­vació per a aquesta cita: «És la com­pe­tició més impor­tant de la meva vida. Els de la meva gene­ració érem ado­les­cents quan es van dis­pu­tar els Jocs Olímpics i com­pe­tir aquí en l'euro­peu és com un somni.»

Teòrica­ment, el mara­tonià més fia­ble de la selecció esta­tal és el madri­leny Chema Martínez, vuitè i pri­mer atleta blanc en el mun­dial de Berlín. Pre­ci­sa­ment, aquest fac­tor també podria con­di­ci­o­nar el desen­vo­lu­pa­ment de la cursa. «Quan hi ha afri­cans només som com com­par­ses. Demà [per avui] segur que la cursa estarà més con­tro­lada.» En aquest sen­tit, Martínez no amaga que les seves aspi­ra­ci­ons són màximes.