Els Dracs Catalans de Perpinyà afronten avui al majestuós Old Trafford, el Teatre dels Somnis (19 h, TV3), el partit més transcendent de la seva història, la final de la Super League de rugbi a 13 contra el St. Helens anglès –el vigent campió–, el rival que el 2007 els va derrotar a Wembley en la final de la Challenge Cup (8-30) i amb el qual, per tant, hi ha comptes esportius pendents. Els nord-catalans, un primer punt a favor en el terreny de la simbologia, es canviaran al vestidor que correspon al Manchester United. El partit du també implícites connotacions socials i polítiques, tant de reivindicació de la catalanitat com un sentiment de prestigi i de pertinença –Els segadors, l’himne del Dracs, ressonarà abans de l’inici–, com d’exposició d’orgull del rugbi francès per haver superat etapes complicades, amb un record gens nostàlgic explicitat aquests dies per la premsa tant anglesa com francesa del govern de Vichy (1940-1944), que dominat pels nazis va prohibir que es jugués a rugbi i va lliurar els seus actius a clubs de sindicats. Després de la guerra, els jugadors i aficionats de la lliga de rugbi, molts dels quals havien militat en el moviment de la resistència, van començar a reconstruir aquest esport amb orgull. La seva popularitat va començar a minvar de nou als anys seixanta, però va ressorgir posteriorment. A principi d’aquest segle, l’any 2000, neix de la fusió del XIII Català i del Sant Esteva, dos bastions del rugbi a 13 francès, la Unió Tretzista Catalana (UTC), que a partir del 2006 es va convertir en els Dracs Catalans.

La final és la culminació d’un equip que va ser convidat a jugar la Super League ara fa quinze anys –el Tolosa de Llenguadoc hi podria accedir l’any vinent– i que fa història convertint-se en el primer conjunt no anglès que lluitarà pel títol, tota una fita. Els nord-catalans van celebrar el seu primer títol guanyant la Challenge Cup contra el Warrington el 2018 i avui volen arrodonir la seva progressió amb el guardó més important del rugbi a 13 a l’hemisferi nord. Els precedents recents són favorables al conjunt de Steve McNamara, designat millor tècnic de la competició. En els tres partits de la fase regular contra els Saints, els de Perpinyà es van imposar en dos i van perdre l’altre.

Els Dracs, campions de la lliga regular, arriben forts i amb confiança en les seves possibilitats després de batre el Hull KR amb claredat (28-10) en la semifinal històrica jugada al Gilbert Brutus de Perpinyà. Havien perdut abans les semifinals del 2009 i el 2014 i l’èxit va reflectir l’evolució del club que presideix l’etern Bernat Guasch, ànima de l’entitat des del primer dia. Els Dracs recuperen per a la final el designat home d’acer de la competició, Sam Tomkins, un pal de paller imprescindible. L’anglès, arrière titular, es va perdre la semifinal i serà un reforç valuós, encara que probablement no estarà al cent per cent.