Després de la pandèmia vivíem en una situació d’incertesa. Teníem la idea que seria molt complicat, que hi podria haver casos positius, però no n’hi va haver cap en cap modalitat. Aquesta preocupació anava lligada al fet que feia dos anys que executàvem el mateix xou. D’una banda, això ens donava més seguretat en les nostres possibilitats; de l’altra, durant tots aquests mesos hem tingut baixes i hem hagut d’anar fent molts canvis sobre la marxa.

És quan vam veure que començàvem a tenir un canvi generacional important, però arriba un punt en què això ja no ens preocupa. Hi tenim la pell morta, però haver de canviar gent per lesions o per abandonaments a mitja temporada ho fa tot més difícil de gestionar. No ens hi havíem trobat mai.

Em fa la sensació que va ser ahir mateix. És una trajectòria increïble, i sovint només pensem en els ors, però també hem de comptar que hi ha tres plates i un bronze al darrere. Aquest títol és especial, a més, perquè amb el nou sistema que es vol anar implantant ja hem començat a notar aquest any que les notes parteixen de puntuacions més baixes. Té un cert sentit, perquè la perfecció tampoc existeix, i per això mateix veure com quatre jutges et posen un 10 en la final és com la cirera del pastís després de tot l’esforç que hem fet.

Hi havia molt d’estrès, perquè tot va haver d’anar molt ràpid. A finals d’estiu vam prendre la decisió ferma d’anar al mundial i ens vam començar a moure per buscar patrocinadors, i la resposta un cop més va ser molt positiva. Hem pogut cobrir les despeses.

Ara ja sabem que cada any hi ha canvis. Som conscients de la gent que plega, però ho tenim assumit. La societat i els joves han canviat respecte a fa uns anys i també les seves prioritats a mesura que creixen. En el nostre cas, sempre apostarem per la gent del planter, que fa anys que és amb nosaltres i té l’aspiració d’arribar al primer equip. És la gent que hem format i sempre està a punt per fer el salt. A més, cada vegada pugen més preparades tècnicament, i això ens ajuda. No hem d’anar a buscar ningú a fora, tot i que molts vindrien, perquè entenc que hem creat una imatge potent de club.

Ja fa temps que hi treballem. El fet que la temporada es retardés tant em va donar temps per treballar amb un altre ritme. El xou no està acabat ni de bon tros, però sí que està començat.

Si digués que no n’he quedat completament satisfet, seria una mica prepotent, però el 2019 també estava molt satisfet amb el xou que vam fer i que al final no va servir per quedar campions del món. Penso que era una coreografia molt bona que no va tenir èxit o no va funcionar perquè vam cometre moltes errades. A més, depenia molt del tema de les ales, de tot el sistema electrònic que portàvem. Això ens va fallar sovint. Encara que en els entrenaments ens funcionés, a l’hora de la veritat sempre hi havia un problema o un altre. Al final no depenia només de nosaltres. Els errors ens van passar factura i el segon lloc per a nosaltres ens va deixar sensació de derrota. Però això és la competició i ho vam haver d’assumir.