Per fregar-se els ulls. El DSV Sant Cugat és el líder de la Lliga Iberdrola quan ja s’han jugat quatre jornades, un fet absolutament inusual en el voleibol català. El CVB Barça va ser subcampió la temporada 2018/19, però mai es va erigir en líder en solitari, tot i que va estar empatat amb el totpoderós Logronyo al capdamunt de la classificació en les tres primeres jornades. De fet, va signar el seu millor inici en l’elit, amb tres triomfs i una derrota sense punts en la quarta jornada precisament contra el conjunt de la Rioja (9 punts), i era tercer. El lideratge del Sant Cugat, òbviament, suposa la seva millor arrencada en el seu setè curs en l’elit. Demà buscarà a la pista del Sayre La Ballena canari –penúltim– la quarta victòria (13 h).

Tres victòries de 3 punts (3-0 o 3-1) i una derrota en la qual també va sumar, perquè va caure per 3-2, atorguen al conjunt de Rafa Ruiz els 10 punts de 12 possibles que el situen líder. L’excepcionalitat de veure un club de casa al cim és d’aquest segle. En l’anterior era força més comú. De fet, el primer campió de lliga va ser el Medina de Barcelona el 1970, que també la va guanyar el 1974 i el 1975. L’Espanyol també va ser un referent, amb tres títols –el 1985, el 1988 i el 1991–, tot i que abans s’hi havia lluït el Cornellà (1980 i 1982).

Temps passats. Ara, amb la dificultat per trobar patrocinadors, fa de mal rendibilitzar el planter català, repartit prioritàriament entre el Sant Cugat i el CVB Barça, que és cinquè, amb 8 punts, i també fa un gran curs en el seu retorn a l’elit.

No és el moment de llançar les campanes al vol, com recalca el tècnic Rafa Ruiz, satisfet però caut, però aquest Sant Cugat promet. Una referència relativa, però vàlida per mesurar el seu nivell, és precisament la derrota, per 3-2, que va encaixar plantant cara en tot moment en la tercera jornada a la pista del Gran Canària, el vigent campió, un equipàs amb bona part del bloc amb el qual va guanyar la lliga i va ser subcampió de copa. Sigui com vulgui, l’equip camina ferm cap a la copa –sis primers al final de la primera volta–. El segon objectiu serà repetir l’accés al play-off pel títol, en el qual el curs passat va caure contra l’Avarca Menorca en quarts en la seva històrica primera experiència.