M’està anant tot molt bé, però també és gràcies a la confiança de tot l’equip. Estem molt amunt, però sovint és més difícil mantenir-s’hi que arribar-hi.

Des de sempre he jugat en totes les posicions de la primera línia, tant per la dreta com l’esquerra com pel mig, però el lloc que més m’agrada i en el qual em sento més còmode és el de central. Aquesta temporada sí que estic jugant més minuts, però és veritat que un primera línia en l’handbol modern ha de saber jugar en les tres posicions i haver-ho fet tot la vida m’ha anat bé perquè sempre sé què he de fer.

Un central és el que ordena, el que pensa, el que ha de saber en cada moment a què s’ha de jugar però també considero que algun cop ha de decidir. Si es pot entrar s’ha d’entrar i si es pot xutar s’ha de xutar. Ho estic fent i per sort m’està sortint bé.

No li podré agrair mai tot el que ha fet per mi i m’ha ensenyat. És un aprenentatge constant, en els entrenaments, a diari. És un superprofessional i quan tinc algun dubte parlo amb ell i t’ho soluciona molt ràpid. M’ha ajudat moltíssim.

Per a nosaltres i també per al Granollers seria increïble que acabéssim compartint posició i vestidor en la selecció. Ell és un jugador top i està més consolidat i per a mi serà el primer cop.

És una lliga més física i més forta; el seu equip [PAUC] està fent una bona temporada i ell és tan bo que se’n sortirà a qualsevol lloc on vagi. Jo de moment visc el present.

De moment no n’hem parlat amb el club. Més endavant ja veurem.

Fins fa quatre dies hi havia els millors jugadors del món en un equip molt consolidat. Raúl Entrerríos s’ha retirat i n’hi ha d’altres que ho van deixant. Serà molt difícil suplir-los però la voluntat ha de ser mantenir el nivell. Això està en bons mans perquè Jordi Ribera és un crac i trobarà els millors jugadors per fer-ho.

De la gent que ha sortit de Granollers Joan Cañellas sempre l’he tingut com un ídol, i Antonio García, com he dit abans, m’ha ajudat molt. Dani Sarmiento és un jugador que té un estil molt semblant al meu, de fintar molt i penetrar. M’hi he fixat molt.

Serà molt complicat. Hi ha molts bons equips, com Bidasoa, Logronyo, Ademar o Puente Genil. Aquest any trobo que el nivell de l’Asobal ha pujat bastant. Hem de gaudir del moment perquè feia temps que no estàvem tan amunt i lluitar per resistir.

Sí, això costarà, veig. A ell li diuen a vegades Valera i a mi a l’inrevés, però sí que ara tenim entrenant un altre Valera al primer equip, que és el meu germà [Biel].

No directament. A la Garriga molta gent juga a handbol. Un dia un amic de l’escola em va dir si el volia acompanyar i em agradar moltíssim. I fins avui.