TENNIS
MASTERS 1000 DE TORONTO
Robredo torna a ser Robredo
L'olotí supera amb solvència el debut del sisè Masters 1000 del curs, en què Djokovic i Nadal juguen junts i evoquen el llunyà 1976
Feia temps que Tommy Robredo no oferia un tennis tan sòlid. Les semifinals recents de Bastad (fa un mes va perdre contra Almagro) ja van deixar entreveure la recuperació de l'olotí, que minvat per la lesió a l'esquena (en el Godó es va retirar en el debut) li està costant assolir el seu millor nivell. El descens dels últims mesos en el rànquing (avui se situa 38è del món) és el reflex de la temporada irregular que està descrivint un jugador que sempre ha subratllat una enorme qualitat, la que va enlairar-lo fins al top ten: la fiabilitat. Una virtut que implica consistència contra rivals menors i insistència contra els teòricament superiors.
Ahir, en el debut del Masters 1000 de Toronto, el sisè del curs, Robredo va superar el finlandès Nieminen (6-1 i 6-4) i va ser millor en els punts determinants. Els punts que decideixen els partits, els punts en què se sustentava per guanyar els partits que havia de guanyar. Una pressió que sabia assumir. Enguany (per la lesió i la conseqüent pèrdua de confiança) semblava haver perdut certa solvència. Una solvència que, amb victòries com les d'ahir, és més fàcil recuperar. Ara s'enfrontarà per ser a vuitens amb el guanyador del duel entre David Ferrer i David Nalbandián.
Des del 1976.